Sobre el fenòmen de les feines de merda
8Valoració

L’any 2013, David Graeber, antropòleg i activista nord-americà va publicar a la revista Strike un article titulat “On the phenomena of bullshit jobs” en el qual analitzava el fenòmen de tot un seguit de feines que podriem qualificar d’estúpides, prescindibles i inútils. Aquest és el punt de partida de “Sobre el fenòmen de les feines de merda”, la proposta amb què la companyia La Calòrica arriba a El Cicló, Cicle de Companyies Independents de Barcelona que enguany podem gaudir al Teatre Tantarantana.

Nascuda l’any 2010, la Companyia de teatre La Calòrica basa el seu treball en dos camps d’investigació: “la vigència dels motius i les formes teatrals clàssiques en el diàleg estètic contemporani” i “el paper de l’humor en el tractament de les problemàtiques més serioses”. A “Sobre el fenòmen de les feines de merda” sembla que la companyia es concentra en el seu segon camp d’investigació tot endinsant-se en la precarietat laboral que ofereixen feines totalment prescindibles, que ni tan sols haurien d’existir. Per què invertim vuit hores al dia en fer una feina que -reiterem- no hauria d’existir…?

L’espectacle s’estructura a partir de diverses històries independents, protagonitzades per diversos personatges (la venedora de targetes de crèdit, el substitut de la bibliotecària, la professora de natació que no sap nedar, el professor d’interpretació per a aturats…), tenint tots ells en comú el fet de ser víctimes d’una “feina de merda”. La posada en escena és força senzilla, l’escenografia minimalista i útil per a cadascuna de les escenes, on sovint pren més protagonisme un estudiat toc de llum o les pròpies habilitats dels actors.

Sobre el fenòmen de les feines de merda Teatre Tantarantana

Els actors estan esplèndids en cadascuna de les escenes, tant a nivell interpretatiu com tècnic. Els personatges víctimes de les feines de merda es creen a partir de la ingenuïtat, la innocència i la desesperació pròpia de formar part d’un mercat laboral que exclou a determinats sectors. Tots ells pugen al carro de la nova feina per després adonar-se’n de la inutilitat del que estan fent. I al seu voltant, la resta d’actors es converteixen en contrapunts imprescindibles, en personatges sovint passats de voltes que ridiculitzen al protagonista. A destacar la versatilitat de cadascun dels actors de la companyia i el seu atreviment damunt de l’escenari.

El resultat és un espectacle molt viu, de ritme intens i molt directe, que connecta amb el públic des del primer minut. Una proposta innovadora, plena d’humor i de crítica social en la mateixa proporció. 75 minuts de durada que passen volant i que recomanem a tots aquells que encara tinguin dubtes sobre la qualitat del teatre que es fa fora del circuit de sales més comercial.


Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Joan Yago
Intèrprets: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies