La carrera de Joan Carreras és la d’un autor reconegut que mostra un gran compromís amb la literatura gràcies a un estil i un tractament de temes molt particular. Després de tres novel·les que mostren una progressió creixent, “L’àguila negra” la certifica i ha rebut el premi Sant Jordi per acabar de posar en escena aquest escriptor.
A punt de fer setanta anys, allunyat de les rutines de la feina i la família, Marià Solvell decideix que és el moment de tancar certes històries del passat. Per això se’n va uns quants dies a un poble nudista on a banda de conèixer un munt de gent nova i experimentar una llibertat desconeguda, li espera una cita amb personatges que el van acompanyar. Darrere queden el seu passat com a dentista reconegut, com a jove atrapat en una relació sexual tumultuosa i com a nen que estava a punt de viure una època de canvis a la Barcelona dels anys 60 i 70.
“L’àguila negra” no és una novel·la d’aventures ni una història trepidant. Estem davant de la biografia d’un personatge de ficció completament normal, un d’aquells que ens agradaria dir que és un heroi anònim, tot i que en aquest cas no ho és. Carreras fa coincidir la vida de Marià amb tota una sèrie de canvis a Espanya i Catalunya però el protagonista viu una vida no d’esquena a aquest procés i a la lluita però sí molt allunyada. De Marià sabem el que ell mateix ens va explicant, del seu present al poble nudista i del seu passat com a nen curiós, jove atrapat en una relació poc constructiva i adult amb una carrera d’èxit i vida personal trista. És el recorregut d’una persona qualsevol, que ens explica les seves emocions i experiències amb perspectiva.
La novel·la està estructurada en capítols que alternen el moment actual al poble nudista amb fragments del passat. En els primers obtenim una imatge global del personatge, un resum del que ha viscut en la forma de tot el que creu i pensa ara i assistim a la seva trobada amb un element de la seva biografia. Les reflexions introspectives s’uneixen als flashbacks per construir la imatge d’aquest home satisfet i insatisfet a la vegada, feliç i infeliç, però que té també una mirada cínica i certa falta d’autocrítica.
Carreras utilitza el seu habitual estil ric i dinàmic. La trama avança amb bon ritme i el misteri de saber amb qui ha de trobar-se en Marià és un element molt atractiu per descobrir el que hi ha darrere del protagonista. “L’àguila negra” no és una novel·la de Catalunya a l’època de Franco; aquest és només l’escenari on es narra la vida d’un home normal, com tants que hi van viure. I l’elecció de l’autor per diferenciar d’aquesta manera la novel·la acaba resultant refrescant; en definitiva, una sorpresa molt positiva.
Envía una resposta