Quina és la manera més divertida de reflectir la societat d’avui dia? Doncs cantant! Els musicals posen música a les nostres vides, des de les coses més quotidianes fins a les més extraordinàries… Acústic Broadway les canta totes. Un recull de les cançons dels musicals més desconeguts de Broadway en format acústic i amb el seu toc d’humor. Petites històries, anècdotes i reflexions en un concert a quatre veus que et faran passar una estona agradable i divertida.
El passat dijous es va estrenar un nou encert a la programació del Círcol Maldà; aquest cop de la mà d’una jove companyia que farà les delícies de tots els qui creiem que l’avinguda més emblemàtica de Manhattan no es pas la Cinquena sinó Broadway, la Diagonal novaiorquesa capital mundial del showbusiness teatral. Vull clarificar que aquest espectacle, tot i que agradarà a qualsevol aficionat als musicals, és particularment indicat per aquells que hagin aprofundit més enllà dels èxits convertits en franquícies internacionals com Les Miserables, Lion King i Chicago: els fans profunds que coneguin també les virtuts dels autors Off-Broadway i d’autèntiques joies contemporànies com el guanyador del premi Pulitzer “Next to Normal“.
La proposta, que és més propera a un concert que a un musical, aprofita el propi text de les cançons per narrar micro-escenes que acaben tenint un sentit global, potser més a nivell de recorregut energètic que no pas d’un argument concret. Es tracta doncs, d’una capsa de bombons on sempre en trobem alguns de preferits que ens agraden més que d’altres; però en general no n’hi ha cap que “faci nosa” ja que tenen sentit i formen un bell conjunt.
Els quatre intèrprets (Oriol Burés, Víctor Gómez, Berta Peñalver i Laura Ventura), acompanyats de dos músics (Dani Campos i Edu Carmona) i armats només amb un repertori realment ben escollit, fan una feina excel•lent tant en la unió dels seus talents individuals (veu, acció i emoció) com en la globalitat del seu treball en equip. La coordinació entre ells així com la seva energia individual no baixen d’intensitat en cap moment, i fan al públic partícep del seu viatge des del principi i fins a l’últim aplaudiment. La direcció de Daniel Anglès aporta un joc dinàmic que ens fa oblidar que no hi ha cap canvi dràstic d’espai, vestuari o atrezzo, ni falta que fa, ja que el dibuix que formen les diverses cançons ens transporta en l’imaginari a una varietat de llocs i situacions que compartim amb els quatre protagonistes.
Cal felicitar en Víctor Gómez, encarregat de la traducció/adaptació, per un treball que dona prioritat al sentit real i general de les cançons i no s’obsessiona amb voler reproduir-les de forma literal; de forma que acaba sent molt més fidel als autors i els seus temes. Hi ha dos casos on directament es versiona l’original donant-li una nova lletra per a l’espectacle; l’obertura (“Hello” de “The Book of Mormon” – la segona comèdia d’éxit dels autors d'”Avenue Q“- ) i també un sorprenent bis de “Taylor, the Latte Boy” que li dona un gir divertidíssim per a tots aquells que coneixem el desenllaç del tema original.
És difícil escollir-ne els moments més dolços sense ser criminalment subjectiva; ja que hi figuren algunes de les meves cançons de musical preferides, però m’hi arriscaré de totes maneres: Em quedo amb “Perfect for you“, “It’s gonna be fine” i amb l’ús dels diversos “Hey” de “Next to Normal” (#1, #2 i #3) com a elements de transició. Em quedo amb els tres temes enllaçats d’Avenue Q. Em quedo amb “Taylor, the Latte Boy” i el seu bis (en aquest cas, “Toni, el dolç cambrer“). Em quedo amb el final còmic de la mà de Sondheim. Em quedo amb “9 to 5” de Dolly Parton; i sobretot em quedo amb la llàgrima que em va arrencar una de les poques cançons que no vaig reconèixer. No descansaré fins que la pugui identificar.
Hola! A mi també em va encantar l’espectacle! Per curiositat… Quina és la cançó que no vas reconeixer? A mi em passa el mateix amb una!
Hola! La que surt al vídeo al minut 1:17! Quina és la teva?! Potser ens podem ajudar 🙂
La mateixaaaa!!!! NOOOO jajaja
Noies! La cançó que busqueu es diu: Just this one time! Jo també em vaig quedar intrigada i ho vaig haver de preguntar…hahaha
Per cert, alguna em podria dir per casualitat com es diu la de “Velles fotos del meu àlbum, són records que encara guardo…” Mersi!
Miiil gracies Mar! Per fi! haha No recordo quina és la que dius…