Cesc Gay debuta en el teatre com a autor i director d’una comèdia sobre el món de la parella, basada en una experiència personal. A casa seva, uns nous veïns van ocupar el pis de dalt, i de seguida van començar a sentir sorolls estranys a qualsevol hora, sempre seguits d’una gran varietat de gemecs i esbufecs. D’aquesta experiència va néixer la seva primera obra de teatre, on tracta d’explicar l’apassionant (i complicat i conflictiu) món de la parella i la convivència.
L’Anna (Àgata Roca) i en Juli (Pere Arquillué) són una parella de llarg recorregut, que tenen una filla en comú i força desavinences i retrets. Tenen una relació molt desgastada que penja d’un fill i que des de la primera escena observem que no està ni en el seu millor moment ni en el seu millor dia. L’obra es desenvolupa en temps real: en arribar a casa de la feina, en Juli s’assabenta que l’Anna ha convidat a sopar als veïns de dalt, que ja fa un temps que viuen a l’escala i que en el moment del trasllat van ser molt amables i cordials. L’Anna pensa que mai no han agraït el gest ni s’han mostrat igualment cordials amb ells, així que ha decidit convidar-los per cortesia i per tornar els favors.
El Juli, esquerp i sarcàstic fins a la molla de l’òs, decideix que aprofitarà el sopar (després d’intentar primer cancel•lar-lo per tots els mitjans) per “comentar” amb els veïns els “sorolls” altament molestos que venen sentint des del primer dia provinents de casa d’ells.
Així doncs, el sopar esdevindrà una guerra pública entre el Juli, que pretén incomodar els veïns amb els seus retrets sobre la seva fogositat, i l’Anna, que pretén evitar-ho. La situació canviarà radicalment quan, al poc d’arribar, el matrimoni del pis de dalt (Nora Navas i Jordi Rico) s’excusaran d’entrada pels possibles sorolls que són conscients que poden haver causat i molestat als seus veïns, desarmant d’aquesta manera el Juli, que passarà doncs a l’atac amb la seva dona.
L’obra passa a ser llavors una petita “Qui té por de Virginia Woolf” però més light i sense tant d’alcohol pel mig. La comparació de la vida de les dues parelles desencadena tots els retrets latents en la relació del Juli i l’Anna. La parella formada per la Nora Navas (psicòloga) i el Jordi Rico (bomber) fa menys de tres anys que conviuen, són obertament lliberals en les seves relacions sexuals i passen per un moment d’exaltació de la parella i la convivència que contrasta altament amb la situació de la parella de sota. A partir d’aquí viurem una comèdia de situacions on les comparacions entre un i altre món i la teràpia improvisada (una mica massa forçada i surrealista) ens parlaran de totes les pors, entrebancs i insatisfaccions, quotidianes o no, del món de la parella.
Els quatre actors estan molt bé als seus papers, destacant una Àgata Roca amb una bis còmica esplèndida. Pere Arquillué apareix amb la seva habitual solvència com a actor, una mica més histriònic de l’habitual; una Nora Navas continguda i divertida, i un Jordi Rico que defensa molt divertidament el seu paper de bomber desinhibit, catxondo, i amb més cara que esquena.
Una comèdia divertida que passa suau i alegrement, amb bon ritme i bones interpretacions. Deixa, no obstant, un regust amarg de reflexió sobre la tristor que causa veure deteriorar-se una relació entre dues persones que en el seu moment es van estimar fins el punt de voler viure juntes i compartir la seva vida. Una amargor que no deixa en cap moment caure el to de comèdia, però que queda visualment retratada en l’abraçada final de la parella formada per l’Anna i el Juli, una abraçada que resumeix una vida de complicacions junts, tots els somnis trencats i al mateix temps la unió que els ha portat fins aquell punt de les seves vides.
Una comèdia urbana, actual, amb molt bon ritme i situacions a vegades delirants, que ens passarà volant i deixant un molt bon regust.
Envía una resposta