Negociador
7Valoració

Borja Cobeaga, director de “Pagafantas” i “No controles” i co-guionista de “Ocho apellidos vascos”, torna amb una nova comèdia, “Negociador”, un relat propi inspirat en les negociacions mantingudes durant els anys 2005 i 2006 entre el president del Partit Socialista d’Euskadi (Jesús Eguiguren) i el representant de la banda terrorista ETA.

Però que ningú s’equivoqui, aquell qui busqui una comèdia en estat pur que eviti “Negociador”, un canvi de registre en la carrera de Cobeaga que remena el gènere del drama amb un sentit de l’humor allunyat dels gags als que ens tenia acostumats, embolicant-lo d’una estranya i pesada atmosfera, en la que els silencis, els temps morts i una minimalista posada en escena adquireixen especial rellevància. Portant-nos a hotels asèptics en terres de ningú plens de personatges pertorbats davant situacions que els sobrepassen. Cobeaga aconsegueix el to òptim per a la seva història, fugint de la transcendència o tragèdia a la que ens té acostumats, no sense raó, el cinema espanyol quan es tracta de parlar d’ETA.

Cobeaga assegura que va començar a escriure “Negociador” com alguna cosa personal, sense intenció de portar el text a pantalla, però el resultat li va agradar tant que no va poder resistir-se. Enamorat de si mateix i traient pit, així sí s’entén la seva valentia a l’hora de tractar un tema tan delicat. “Alguns riuran, mentre que a uns altres els hi semblarà una pel·lícula tremebunda pel tema que tracta”.

Ramón Barea, Secun de la Rosa i Carlos Areces a "Negociador"

Malgrat la parenceria de valentia i estil de Cobeaga, el ritme lent de la pel·lícula fa dels seus últims minuts una falsa arrencada, i ens deixa amb ganes de més, cosa bona en part, però que en té molt de frustrant. Com també ho és que amb un repartiment ple de grans noms i interpretacions, ens doni la sensació de que Carlos Areces és del millor de la pel·lícula, arribat per posar-li salsa a l’assumpte, però sense que a penes ens doni temps de sucar-hi pa. Tot i així, el seu protagonista, interpretat de forma magistral per Ramón Barea, aconsegueix empatitzar amb un públic que viurà amb ell el seu “Lost in Traslation” particular.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies