Bosque Ardora
9.5Valoració

El Mercat de les Flors transforma la sala Mac en un bosc ple de misteri i ambigüitats en el qual floreixen els instints animals més profunds. Dins d’aquest metafòric espai, capitaneja el joc la bailaora i creadora Rocío Molina amb un ball que deixa sense alè.

La que va ser Premi Nacional de Dansa l’any 2010, encarna a dues contràries: a Artemisa i a la guineu Teumesia, criatura innascible, seductora i dominant, enviada a destruir Tebas per encàrrec de Dionisos. Es tracta d’una lluita constant entre la irracionalitat i la raó humana dins d’un món de sensacions i evocacions no narratives.

En aquest combat apareixen dos ballarins co-protagonitzant l’odissea al costat de Molina a la que ajuden o perjudiquen en aquest camí de ficció. També s’impliquen músics com José Vicente Ortega i Agustín Orozco amb uns elegants i portentosos trombons; una bateria elèctrica de la mà de Pablo Martín Jones, que també s’ha encarregat de l’espai sonor de la peça; les imprescindibles palmes i compàs en una funció com aquesta per part de José Manuel Ramos “Oruco”; i, per descomptat, el cante jondo ple de sentiment i motivador dels passos dels ballarins de la veu de José Ángel Carmona. El màgic encaix d’aquestes peces ens permet dir que estem davant d’un espectacle amb “duende”.

Bosque Ardora és la confirmació de la consolidada artista que investiga, crea i interpreta. El seu musculat cos reflecteix els anys d’ofici, tot i la seva joventut, i el seu rostre expressa l’experiència interpretativa que ha guanyat. Només cal dir que amb vint-i-un anys va presentar el seu primer espectacle creat per ella mateixa a partir de textos de Nietzche. Estem davant d’una Tot Terreny del flamenc.

La posada en escena està dirigida a oferir nous sons. El gran protagonista és el tablao flamenc i en el perímetre d’aquest es col•loquen els músics sota un terra ple de fulles oferint una sonoritat que ens trasllada a un bosc i, potser, a la solitud durant el camí personal ple de contradiccions.

Bosque Ardora

D’altra banda, la narrativa de la llum va encaminada a reforçar els moments potents de la peça i a poder distingir els uns dels altres. S’utilitzen projeccions a l’inici i al final invocant la natura; es projecta al terra de l’escenari amb una tènue llum deixant algunes ombres al descobert dels moviments gairebé andrògens dels intèrprets; i s’usa un cop de llum final fort i letal com un tret.

He sentit dir que Molina és la definició del matrimoni entre tradició i avantguarda. Les arrels tradicionals del flamenc persisteixen en ella involucrant innovacions i exploracions sorprenents. Personalment, el que més m’ha captivat és la passió que sortia de les entranyes del seu ball i, al mateix temps, la intel•ligència amb què es realitza. A ningú li pot deixar indiferent el missatge final de la peça pel fet que un dels dos personatges que interpreta acaba matant a l’altre.


Es pot veure a: Mercat de les flors
Intèrprets: Rocío Molina, Eduardo Guerrero, Fernando Jiménez, Eduardo Trassierra, José Ángel Carmona, José Manuel Ramos “Oruco”, Pablo Martín Jones, José Vicente Ortega, Agustín Orozco Trombó


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies