Selma
7Valoració

Ja està aquí “Selma”, l’última de les pel·lícules que encara quedaven pendent d’estrena a les nostres sales de les 8 que optaven al màxim guardó en els Oscar d’aquest any. Finalment no se’l va endur, encara que sí van premiar la seva cançó: “Glory” (de Common i John Legend), que ha sabut captar millor que la pel·lícula l’ànima dels fets que relata.

Ava DuVernay, la primera dona en portar-se el premi a la Millor Direcció a Sundance per “Middle of Nowhere” (2012), ha estat l’encarregada de portar a la gran pantalla la marxa històrica (de la que es compleixen ja 50 anys) que reivindicant el dret a vot dels ciutadans negres, va veure desfilar pacíficament (malgrat les reprimendas violentes de les forces de l’ordre públic) a milers de ciutadans recorrent els 90 quilòmetres que separen les localitats de Selma i Montgomery, amb la figura de Martin Luther King liderant la mateixa. Una fita històrica en la lluita pels drets civils als EUA que DuVernay ha volgut plasmar amb tant de rigor com li ha estat possible. I és que es comenta que Steven Spielberg guarda com un tresor els dret dels mítics discurs de Martin Luther King per a la seva pròpia versió dels fets, amb aquell “I have a Dream” inclòs. El guionista Paul Webb va reescriure els discursos de Martin Luther King intentant mantenir la cadència i la intenció que tenien les seves paraules.

David Oyelowo a "Selma"

Discursos a part, Ava DuVernay ha estat molt meticulosa a l’hora de narrar no només la pròpia marxa, sinó també tot el procés que va desencadenar-la, així com a l’hora de retratar els seus impulsors, la figura del reverend King i altres líders de l’activisme social, o fins i tot les negociacions entre el Dr.King i el president del país, Lyndon B.Johnson.

L’experiència de DuVernay com a documentalista per a cinema i televisió li ha valgut per aconseguir transmetre en “Selma” un rigor històric més propi del documental que de la ficció. Amb aquest objectiu de fidelitat als fets, DuVernay adopta, en la major part del film, una posició distanciada, observadora, que aconsegueix una pel·lícula que bé podria servir com a material d’estudi a les classes d’història dels instituts dels EUA. Posició que d’altra banda podria interpretar-se com una falta de personalitat. Només un parell d’escenes (les més viscerals), escapen de la fredor del conjunt del relat, tocant fibres sensibles i apropant-se més, en forma i contingut, a la faceta televisiva de la directora. De fet tècnica i rítmicament “Selma” tindria més coherència com a minisèrie de la HBO que la que té com a pel·lícula.

Oprah Winfrey a "Selma"

L’anglès David Oyelowo, el fins ara etern secundari que vam veure recentment a “Interstellar“, destaca (com Martin Luther King) en un repartiment que inclou noms com els de Tim Roth, Cuba Gooding Jr. o Oprah Winfrey, que ha aprofitat la seva condició de productora de la pel·lícula per fer-se amb un dels personatges secundaris més interessant, l’activista Annie Lee Cooper, reservant-se al mateix temps una de les millors escenes del film.

Caldrà esperar a veure al Luther King de Spielberg per acabar de posar a “Selma” al seu lloc.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies