Ramon Borrull no dubta a agafar qualsevol cas, per perillós que sigui. Perquè el que vol és espolsar-se la misèria de cada dia, i això és urgent. Un mort, una herència, un assassí que s’amaga, una societat que fa pudor de peix podrit, una peixatera de passat més que tèrbol… Tot això ho trobareu a “Màxima discreció”, la proposta negra de Vicent Sanz.
Va ser la Legió la que va espavilar Ramon Borrull, aquest detectiu de gatell fàcil que no deixa indiferent. Ara ja no li fa por res: ni els falangistes ni la Guàrdia Civil ni els maquis. Té un Citroën Traction Avant i una pistola Star «sindicalista», que sol fer servir per treure’s de davant els que li fan nosa. Hi ha molts diners a guanyar i la irrefrenable atracció de l’aventura.
“Màxima discreció” és la història trepidant d’un detectiu que es mou, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat, que treballa a tant la peça empès per la voluntat d’alliberar-se del món desfet i anodí de la postguerra. Un heroi anònim que es belluga amb la màxima discreció entre bastidors en una societat subalterna i castigada.
La novel·la de Vicent Sanz és negra, molt negra però dotada d’una capa de vernís que li ofereix un negre propi, especial, particular… Primer, per aquest personatge que és Ramon Borrull, un detectiu clandestí que no deixa indiferent. Segon per l’època triada, la postguerra que envolta i afecta tots els personatges i les situacions que viuen i com l’ha sabut recrear. Tercer, per la trama tan arran de terra, el de les comarques del nord valencià i del sud català proper però lluny, a la vegada, per molts de nosaltres. I quart, i no menys important, per l’estil propi de Vicent, molt remarcat en els diàlegs i l’ús de l’estil indirecte que en fa.
“Màxima discreció” té tot el que li cal. Personatges que queden a la memòria, una trama ben construïda i amb intriga per voler llegir més. El seu Ramon Borrull, creieu-me, té futur.
Editorial: Edicions Saldonar
ISBN: 978-84-942896-2-0
Pàgines: 224
Preu: 16,50 €
Vicent Sanz Arnau (Traiguera, 1966) ha escrit obres literàries de ficció i de no-ficció amb el Maestrat com a referent i paradigma d’un imaginari que té en la revisió de la memòria el camp d’acció. Ha publicat la novel·la Partida, el llibre de narracions Cròniques perdudes i, també a Edicions Saldonar, La Font de la Salut.
Envía una resposta