“Els morts no parlen” de Miquel Aguirre
6Valoració

Una novel·la ambientada en el món rural, amb molt d’humor negre i un to embogit és el que ens porta l’última novetat editorial de Llibres del Delicte, “Els morts no parlen”. L’obra escrita per Miquel Aguirre ens deixa una bona estona d’entreteniment, una historia molt divertida i una trama plena de girs i violència.

En Quimet és un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.

Aquest és el punt de partida de la novel·la més salvatge i embogida que ha publicat fins ara l’editorial . Una trama de segrest que es comença a complicar quan, en l’univers d’un poble petit, diferents persones s’adonen del que està passant i intenten fer xantatge als protagonistes. En aquesta situació, el Quimet juntament amb el seu cosí i els altres companys d’aventura comencen una carrera contra rellotge per aconseguir els diners del segrest mentre enfronten les dificultats que els posen la resta de persones del poble. No cal dir que el rastre de morts serà llarg.

Miquel Aguirre retrata molt bé la vida en un entorn rural, una vida això sí amb un to certament grotesc i uns personatges d’allò més particulars. Però dintre de l’exageració que trobem a tot el desenvolupament de la historia, els personatges són el suficientment versemblants com per poder-nos identificar amb el que senten durant tota aquesta peripècia. Particularment amb el Quimet, que és, dintre del panorama que se’ns presenta, el més normal. Resulta molt interessant la seva evolució i com va impregnant-se de tot l’ambient de violència que els seus companys promouen des del primer minut.

Els escenaris rurals estan molt ben retratats, i afavoreixen la immersió en l’ambient de la novel·la. El ritme i la progressió dels fets estan ben aconseguits. L’únic defecte són algunes narracions sobre el passat dels personatges o altres fets esdevinguts sense connexió directa amb la història i que interrompen innecessàriament la narració.

“Els morts no parlen” és una novel·la divertida, desvergonyida i amb molt d’humor negre. Els personatges protagonistes són caricatures però amb les que és possible identificar-se i l’acció planificada per Miquel Aguirre està ben dosificada i convida a seguir llegint. Un exemple més de la diversitat del gènere negre fet a Catalunya que publica l’editorial Llibres del Delicte.


Editorial: Llibres del Delicte
ISBN: 978-84-941064-9-1
Pàgines: 347
Preu: 16,5 €

MIQUEL AGUIRRE (Banyoles, 1964) és escriptor i periodista. Com a narrador té publicades dues altres novel·les: Després del Tro (Proa, 2000) i La Cortina de Saca (Col·lecció Gabriel Ferrater dels Serveis de Publicacions de l'UAB, 2012). Ha estat guionista del programa Sota Mínims de Ràdio Girona-Cadena Ser. Com a articulista ha col·laborat amb El Punt, la Revista de Banyoles i el diari Ara.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies