Si matéssim les mares
4Valoració

“Som els fills dels grans discursos, de les grans pretensions d’amagar les armes de control i vigilància sota doctrines pretesament democràtiques. Hem destruït els discursos, d’acord. Hem eliminat els referents, d’acord. Hem creat l’home emancipat, d’acord. I ara què?”

Amb aquestes armes verbals qualsevol pot sentir-se atret per veure el segon espectacle de la companyia SenseSostre. A més, també suma la declaració dels ingredients que contindrà la funció: Tres capsules breus i un epíleg sobre les disfuncions socials contemporànies explicades al llarg del temps. Tot i així, no em va acabar de convèncer.

Els actors ens condueixen a quatre espais totalment diferents dins de la gran Nau Ivanow. La proposta escènica s’allunya de convencionalismes teatrals i s’apropa més a un híbrid de visita guiada i distanciament brechtià. Tot i que els actors interpreten a uns personatges a cada escena, el trencament il•lusori és constant quan l’actor proposa que l’acompanyin o en els gran recorreguts que ha de fer l’espectador per arribar a tots els escenaris.

Destacaria la última càpsula breu en la qual es desenvolupen dues entrevistes, aparentment, de feina i contenen preguntes molt íntimes e incomodes, necessàries per construir el sistema que ens encadena a ser com som. Aquesta última idea seria la premissa sota la qual la Cia SenseSostre ha creat aquest “experiment”escènic.

El tragini d’un lloc a l’altre, m’ha recordat a La supervivència de les lluernes que vaig veure al hall del Romea i que, segons el meu parer, estava molt més justificat. Els recorreguts que ha hagut de fer el públic a Si matéssim les mares crec que tenen com a fi trencar amb la història anterior i aconseguir un espectador més actiu que es plantegi el per què del que li fan fer. Arribo a aquesta conclusió perquè dubto que vulguin buscar expressament un espai concret ja que no els tenien molt definits. L’únic element que representava un lligam era el paper: Paper de vàter o fulls de paper que cobraven unes funcions diferents de les que estem acostumats.

Si matessim les mares Nau Ivanow

Trobo interessant la connexió que es pot fer al final de la peça amb el inici. Entenc que es denuncien les formes de vida contemporànies dirigides a alimentar a un “nadó” quan podem crear un estil alternatiu que ens permeti viure en total llibertat. I em reitero dient que estic molt a favor de les idees de la companyia però dubto de la forma amb la que s’han plasmat.

Si matéssim les mares encaixa perfectament amb la programació innovadora de la Nau Ivanow. Malgrat tot, no és un espectacle que fa tremolar d’emoció a l’espectador però sí de fred.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies