Els germans Roca van tornar a la Berlinale. Després d’estrenar l’any passat el documental “El somni” sobre el seu restaurant El Celler de Can Roca dins de la secció Culinary amb sopar cuinat per ells inclòs, en aquesta Berlinale entrenaven nova pel•lícula. Dirigida per Luís González i Andrea Gómez “Cooking up a tribute” relata el viatge a les Amèriques dels tres germans i el seu equip. Durant l’estiu passat, van tancar El Celler de Can Roca durant cinc setmanes i van recórrer sis ciutats en quatre paisos (Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Perú) per mostrar la seva cuina però també per aprendre. És, segons diu la publicitat, la primera gira gastronòmica del món. En el documental que la recull es pot veure als germans en camps de cultiu de xile, entrevistant-se amb grans cuiners llatinoamericans, visitant escoles d’hostaleria o preparant sopars per a 100 persones. La Finestra Digital va poder entrevistar a Joan i a Josep i als realitzadors del documental a La Berlinale.

Entrevista germans Roca

Segons els seus publicistes, “Cooking up a tribute” és una “road (cooking) movie”. Què significa això?

JOSEP ROCA – És un viatge que intenta explicar una història fantàstica amb una bellesa d’imatge i de ritme extraordinari. El relat s’identifica amb aquella idea de cohesió de grup de sortir de la zona de confort, de buscar inspiració i de retre homenatge a una terra i a una gent que probablement estigui vivint la gastronomia amb quelcom que és molt més que donar de menjar, que és aquell pes social, reivindicatiu d’orgull de pais.

I per què el Celler decideix sortir i decideix sortir al continent americà?

JOAN ROCA – És voler seguir aprenent i saber que allà hi ha un pòsit important de cuina endèmica. Pots focalitzar més tot el que representen els ingredients i poder observar amb els teus ulls diversitat de patates que no t’hauries imaginat.

I per què Amèrica i no Àsia, que també té diversitat?

JOSEP ROCA – Per afinitat cultural també. Per la sensació de retre tribut, de mostra la nostra fascinació per aquella terra i poder viure un moment de privilegi en aquells paisos on la gastronomia s’ha escapat de la cuina i s’ha involucrat en responsabilitat social, ecològica, de reflexió dels productes ecològics i de la terra.

LUIS GONZALEZ – Durant el viatge una de les coses que parlàvem era que des de gairebé el segle XV hi ha una mena d’espiral que enreda els països d’Amèrica i les tradicions americanes amb les europees i sobretot amb les espanyoles que s’alimenta generació darrere generació. Per això el que és paradoxal d’aquest viatge és que és un viatge de tornada que en sí té elements americans.

JOAN ROCA – Nosaltres ens emportem la patata i el tomàquet, però els portem les llimones i el coriandre sense els quals no es faria el “ceviche” a Perú, per exemple. És un viatge d’anada i tornada.

entrevista germans Roca

I què han après?

JOSEP ROCA – Houston per exemple és una de les ciutats més importants d’EE.UU i és una ciutat que avança tecnològicament. Cuinar allà ens interessava. Veure que hi ha preocupació creixent en els productes, veure com mimen els productes ecològics. Volíem conèixer la revolució gastronòmica peruana. I veure com la gastronomia és el punt de partida per al flux de comunicació en països com Colòmbia on s’està retroalimentant, s’està revisitant de regions en regions. I què dir de Mèxic, on no només hi ha una cuina mexicana. Però el més important ha estat adonar-nos de què sabem molt poc i emportant-te 38 persones del teu equip, hem vist que tenim un equip meravellós.

I això com es fa?

JOAN ROCA – Sense el BBVA no hagués estat possible. Tancar el restaurant cinc setmanes i viatjar 38 persones per trobar-nos un filó dins del que representa innovació, transversalitat i responsabilitat social. I a més a més emportar-nos becats de cada una de les ciutats que hem visitat. Sense aquesta opció és impossible. És de vital importància trobar un soci que entengui també la teva inquietud, la teva responsabilitat, la teva manera de treballar i tenir una afinitat el que representa en valors.

I a més a més és un projecte de llarg termini?

JOSEP ROCA – El nostre projecte és sortir durant tres anys i fer aquestes gires. La primera immersió és Llatinoamèrica, la segona també però volem veure el Mediterrani des d’un altre lloc, des d’Istanbul. Des de Turquia. Ens agrada plantejar-nos aquest flux de comunicació des de tants llocs enrere com es pugui viure avui. I com podem interpretar aquest país que té tantes religions i flux d’espècies.

JOAN ROCA – I prop també de l’origen del vi, per mi interessant, per tant Turquia i Argentina confirmat. No volem renunciar a Estats Units. Ens agrada també posar un peu a EEUU per seguir creixent en la comprensió de com mengen i per què mengen així, i també la sensibilitat que tenen amb els productes ecològics. Aprofundir en aquella idea. I observar des de l’assumpte que és important en innovació, universitats que es dediquen a la tecnologia dels aliments. Un peu a Amèrica i una altre a l’altra cantó del Mediterrani. Ho estem armant ara.

L’entrevista s’acaba entre bromes de si hauran de fer més documentals.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies