Aquesta temporada el món de l’alta costura es vesteix d’espia. “Kingsman: Servicio Secreto”, recupera la figura del James Bond més elegant per, fugint de la paròdia, donar-li una divertida volta de rosca al gènere.
“Kingsman: Servicio Secreto” és la cinquena pel·lícula com a director del Matthew Vaughn. Una filmografia molt lligada al món del còmic. Una relació que, forçant una mica, començava ja amb “Stardust (2007)”, que malgrat adaptar una novel·la, aquesta va néixer d’un dels guionistes de còmic més importants de tots els temps, Neil Gaiman, autor de l’excel·lent sèrie “The Sandman”. Després va venir “Kick-Ass (2010)” un cop d’aire fresc al cinema de superherois que li va obrir les portes per endinsar-se en l’univers Marvel a “X-Men: Primera generación (2011)”. Amb “Kingsman: Servicio Secreto” torna a submergir-se en els mons del còmic per portar a la gran pantalla a l’oncle Jack, l’agent secret al servei del govern britànic que, basant-se en el personatge de James Bond, van crear en 2012 Mark Millar i Dave Gibbons per a la sèrie de còmics “The Secret Service”.
Per a l’adaptació del còmic, Vaughn i la seva col·laboradora habitual Jane Goldman, que apareix com a coguionista en tota la filmografia del director des de “Stardust”, sembla que els han donat carta blanca. No només han canviat a l’oncle Jack pel gentleman Harry Hart, al que interpreta Colin Firth en la pel·lícula, si no que amb prou feines mantenen alguns conceptes bàsics de la línia argumental del còmic. Llibertat que han aprofitat bé i es nota. Per fi veiem el segell de Vaughn a “Kingsman: Servicio Secreto”, que desborda enginy, tant en el seu contingut com en el seu continent.
Harry Hat (Colin Firth) és un sastre anglès que en realitat és un veterà agent de Kingsman, una històrica agència d’espionatge al servei del govern britànic. Harry prendrà sota la seva protecció a Eggsy (Taron Egerton) per encarrilar al noi en el seu camí d’ingrés en l’elit dels serveis secrets. La seva participació serà clau en la lluita contra Valentine (Samuel L. Jackson), aquest cervell de geni que pretén salvar/sotmetre al món.
No veurem en “Kigsman: Servicio Secreto” res nou en el mastegadíssim món del cinema d’agents secrets, però sí una combinació de recursos tan sorprenent com a extraordinària. Vaughn esprem al màxim el seu cor cinèfil, fins al punt de rebentar-li la vena tarantiniana, esquitxant la pantalla d’acció extrema, però també d’un sentit de l’humor que fregaria el grotesc si no fos per aquest aroma a te anglès que impregna la pel·lícula. “Kingsman: Servicio Secreto” no només renova la forma de rodar les seqüències d’acció (com en el seu moment fessin “Matrix” o “300”) si no que ofereix a més una parell d’escenes que quedaran per sempre en la memòria de l’espectador.
Entre els encerts de la pel·lícula es troba, sense cap dubte, el càsting, encapçalat pel gentleman Colin Firth, que va passar de tenir dificultats per pronunciar la seva “superdiscurs” en “El Discurso del Rey”, a haver d’entrenar tres hores al dia per convertir-se en el “superhome” que veiem a pantalla, això sí, sense perdre l’elegància. El contrapunt ho posa Samuel L. Jackson, l’esperpèntic i ceceant dolent, a l’altura del seu antagonista. Sense oblidar al prometedor Taron Egerton, interpretant al pupil de Hart, que afegeix l’ingredient multigeneracional a la trama.
Envía una resposta