UNA EVOLUCIÓ SENSE FISSURES

La història musical d’Ana Fernández Villaverde, aka La Bien Querida, és fàcil de resumir: cada nou lliurament aporta un salt cap a endavant. De la cançó més nua de les seves primeres maquetes fins als acostaments al pop electrònic més “neworderiano” de “Ceremonia” (Elefant, 2012). Ana, com vols que no t’estimem?

Les primeres maquetes de La Bien Querida destil·laven bellesa pels quatre costats. Els seus primers oients teníem clar que la seva dolçor recordava a Le Mans o a La Buena Vida però també a uns Planetas sense capa de soroll.

“Romancero” (Elefant, 2009), el seu primer àlbum, coquetejava amb la rumba i la sonoritat àrab sense perdre de vista un pop tranquil i emotiu. Les cançons d’aquest primer treball van demostrar que, per molt que experimentés amb aquest tipus de so, hi havia una cosa que era innegociable: la melodia. Produït per David Rodríguez (Beef, La Estrella de David) i amb ajuda de Joe Crepúsculo en les veus es tracta d’una col·lecció de cançons entre les quals destaquen “Ya no“, “Bendita” o “7 medidas de seguridad“. Totes amb la veu en primer terme però amb una producció molt cuidada que embolica amb imaginació aquelles cançons nues de la primera maqueta afegint-ne cinc de noves. A destacar el sabor exòtic de “De momento abril”, un dels cims del disc gràcies al ritme i al palmeo que adorna la veu i la preciosa lletra de la cançó. La revista Rockdelux tria “Romancero” com a disc nacional de l’any 2010.

La Bien Querida

Entre disc i disc, La Bien Querida, va trobar temps per col·laborar amb Los Planetas en dos temes de l’àlbum dels granadins, “Ópera Egípcia”: “No sé como te atreves” (tour de force excepcional entre Ana i J, cantant dels Planetas) i “La Veleta” (veu solista).

A aquestes alçades, l’Ana ja era una realitat. A poc a poc la seva evolució musical va apropar-se a bandes amb l’estil de The Magnetic Fields i a “Fiesta” (Elefant, 2011), el seu segon treball, encerta de nou. “Queridos tamarindos“, la cançó que m’atreviria a destacar, es mou entre ritmes tropicals i té una lletra extraordinària sobre les “coses del cor”.

Però la seva evolució cap a ritmes més electrònics estava encara per arribar i ho va fer amb “Ceremonia” (Elefant, 2012). Sense ocultar referències (New Order, Kraftwerk), La Bien Querida fa un altre gir de rosca a la seva evolució i demostra que el projecte no té perquè aferrar-se a res i que cada nova cançó pot ser diferent. No perd l’essència (que sens dubte és la seva veu i les seves lletres) però modernitza el seu so cap a llocs més freds i profunds. Aquí es creua el kraut rock, el pop electrònic, el post punk. La influència de David Rodríguez aconsegueix el seu punt àlgid i sembla que l’evolució no pot arribar més lluny…

…però el 2014 acaba amb el primer EP d’una trilogia titulada “Premeditación“, “Nocturnidad” i “Alevosia“.

I ens adonem que es torna a superar. Una vegada més. Cada EP en format de vinil conté quatre cançons. Fins avui s’han posat a la venda els dos primers però s’anuncia per als propers mesos el tancament de la trilogia. A destacar el primer d’ells “Premeditación” (*Elefant, 2014) amb una continuació natural del so de “Ceremonia” en el primer tema “Poderes extraños“: tornada juganera i melodia pop. La resta de temes s’allunya de nou de la senda marcada per embolicar-nos en una tristesa plena de boira: “El origen del mundo” és d’una malenconia extraordinària i “Alta tensión” se sustenta en un vers mantra: “no te quiero”.

Nosaltres sí. T’estimem Ana.

La Bien Querida en constant evolució per a satisfacció de les nostres oïdes. Don’t stop.



On: Music Hall
Quan: 5 deMarç, 21:00
Preu: 13€
Organitza: Elefant Records
Compra entrades

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies