L’art de la comèdia
8Valoració

L’art de la comèdia aterra al Teatre Nacional de Catalunya per mostrar-nos, en una sort de nina russa, el teatre dins del teatre. Una obra d’Eduardo Filippo sobre el teatre, i sobre la realitat i la ficció dins del propi teatre.

Lluís Homar dirigeix (i protagonitza) aquesta traducció al català de l’obra de Filippo duta a terme pel mateix director del TNC, Xavier Albertí. Escrita al 1964, L’art de la comèdia ens parla sobre la versemblança, o dit d’una altra manera, la capacitat de semblar “real”, d’esdevenir creïble sense dependre o no de la veracitat. Aquest conflicte entre realitat i ficció serà exposat mitjançant una comèdia que implica a una companyia de teatre, però alhora se’ns presenta com un joc de veritats i mentides a sobre de l’escenari, tant dins com fora del que seria pròpiament dita l’obra.

L’immens escenari del Nacional esdevé, doncs, les pròpies entranyes del teatre: veurem els muntadors, les maquilladores i els propis actors canviant-se mentre es va desenvolupant l’obra. Un ensenyar els budells, un joc de miralls que farà encara més efectiu el missatge, el tema principal de què ens parla l’obra de Filippo: realitat versus ficció, o també, un teatre al servei de la societat.

Mentre veiem els moviments dels espais escenogràfics i el passeig entre bambolines de diferents personatges, Lluís Homar, just abans de convertir-se en el seu personatge d’Oreste Campese, ens parla sobre el paper del teatre a la societat, quins són o haurien de ser els seus deures, quina és la seva utilitat, etc.

I per mostra, un botó. Comença l’obra: anys 60 a Itàlia. Un prefecte (Joan Carreras) i el seu secretari (Lluís Villanueva) acaben d’arribar al seu nou lloc de treball, un petit poble de muntanya, en substitució d’un funcionari que ha renunciat. Tot això en el mateix matí que un greu accident ferroviari té mobilitzades gran part de les forces públiques del país.

El prefecte es disposa a rebre tota una sèrie de personatges local que havien demanat audiència amb tal de resoldre diferents conflictes. Un personatge no previst inicialment a la llista, passa al davant de tots per ordre del mateix prefecte. Es tracta d’Oreste Campese (Lluís Homar), director d’una companyia familiar de còmics que ha perdut la seva carpa a causa d’un incendi. El prefecte el fa passar confiant en passar una bona estona xerrant amb ell, recordant la seva pròpia etapa d’actor aficionat i relegant una mica més els problemes, entre l’accident i les visites/queixes programades que l’esperen.

Els interessos de Campese i el prefecte col•lisionen. No obstant, durant una bona estona de duel (i duet) interpretatiu, veurem com els interessos i concepcions del món del teatre dels dos personatges xoquen i són incompatibles. La trobada acaba doncs, en desencontre (el prefecte pensa que en el fons Campese ha vigut a la prefectura buscant una subvenció, mentre que Campese cercava el suport del prefecte assistint a una de les representacions de la petita companyia per així guanyar recolzament popular). Així, tots dos indignats, un marxa acusant l’altre de no saber distingir la falsedat del’autenticitat, i l’altre segueix amb el seu dia d’entrevistes, sospitant si Campese no intentarà colar-ne la visita d’un dels actors de la companyia en comptes d’una de les visites programades, com a venjança i per tal de provar les seves afirmacions.

L'art de la comèdia

Les visites del personatges de la llista es converteixen d’aquesta manera en una tortura pel prefecte, obsessionat en descobrir si són o no impostors (sortosament, com recorda Campese, la caixa dels postissos es va salvar). Assistirem a la desfil•lada de Quinto Basetti (Roger Casamajor), el metge, la mestra Lucia Petrella (Mar Ulldemolins), el mossèn (Andreu Benito), el farmacèutic (Oscar Valsecchi) i altre gent de la muntanya (Eduard Muntada i Victòria Pagès) per desafiar la raó, la imaginació i la paciència del prefecte.

L’obra passa del monòleg inicial, a la part de duets prefecte-personatge, per acabar en una comèdia coral d’embolics. Actuacions destacables les del prefecte (Joan Carreras) i la del secretari Giacomo Franci (Lluís Villanueva) que porten a boníssim port una bogeria i una incredulitat d’una banda i una mesura, sorpresa i contenció de l’altre, que anirà cada cop més amunt en l’esdevenir de l’obra.

Un bona comèdia amb un text enginyós i àgil, una direcció intel•ligent i una posada en escena que ho és encara més, juntament amb unes actuacions a l’alçada (inclús la fugaç del farmacèutic). Una reflexió i un homenatge al teatre, que no pot per menys que fer-ho, senzillament, fent bon teatre.


Es pot veure a: TNC
Text: Eduardo de Filippo
Intèrprets: Andreu Benito, Joan Carreras, Roger Casamajor, Lluís Homar, Eduard Muntada, Victòria Pagès, Quimet Pla, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Lluís Villanueva i Pau Viñals


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies