“Órdenes sagradas” de Benjamin Black

2015-02-17

8Valoració

Alfaguara Negra publica l’última novel·la del reputat escriptor John Banville que, sota la màscara de Benjamin Black, reprèn les aventures del metge forense Quirke. Una nova oportunitat de gaudir del talent de l’autor de “El mar” per recrear de forma tremendament personal l’atmosfera del millor noir de la dècada dels cinquanta, en el que tal vegada sigui el millor relat de tota aquesta sèrie literària

Segurament les aventures del doctor Quirke, cirurgià forense amb certa inclinació per la beguda, van començar sent un divertiment per a l’escriptor irlandès John Banville; una forma de gaudir del benefici que concedeix la creació del doble –el seu alter ego Benjamin Black és de fet qui signa sempre aquestes novel·les– i d’explorar altres territoris més tradicionals, emparentats amb l’estilitzada literatura negra de la generació de Raymond Chandler. Aquest desdoblament recorda, salvant les distàncies, la separació que feia Georges Simenon entre els “Maigrets” (les novel·les d’intriga protagonitzades pel comissari Maigret, de la policia judicial de París) i les anomenades “novel·les dures”, on abordava qüestions més personals i teòricament de més importància. No obstant això, el costat Black de Banville sembla estar guanyant cada vegada més consistència dins de la seva obra. En les seves anteriors novel·les Venganza i La rubia de los ojos negros (aquesta última protagonitzada pel mateix Philip Marlowe) ja apuntava una curiosa fusió entre els dots literaris per a l’observació i la veu interna de Banville amb el sentit de l’economia narrativa i l’afició pel comentari precís i punyent del costat Black. Ara ambdues tendències semblen aconseguir la definitiva simbiosi en una novel·la que potser pugui considerar-se el cim (de moment) del cicle Quirke.

Black ens narra en aquesta ocasió una història que combina la peripècia criminal –el descobriment del cos del periodista de successos Jimmy Minor en les fosques aigües del canal de Mespil Road, a Dublín– amb el relat intimista (la relació de Quirke amb la seva filla i sobretot l’ajust de comptes amb una infància infernal en un orfenat catòlic de Carricklea). Quirke es mostra tan indolent i de tornada de tot com sempre, tal com s’espera d’un personatge exemplar de la literatura hard-boiled, però també més humà que mai, inesperadament fràgil i emotiu, com si part de la seva vida estigués sent revelada en públic mentre avança la recerca de l’assassí de Minor.

Té raó l’escriptora Laura Fernández quan afirma que Black/Banville és “el millor que li ha passat a la novel·la negra des de Raymond Chandler”. Aquí trobaran una mostra del talent superlatiu del seu autor, capaç d’utilitzar la coartada del gènere per llançar-nos un relat confessional sobre un personatge situat en una cruïlla emocional, que inicia un traumàtic viatge al passat que serà, fet i fet, transformador per a ell. Facin-me cas i no deixin passar aquesta nova rodanxa de les recerques criminals del doctor Quirke. Això és molt més que pura novel·la negra; això és pura literatura, sense etiquetes.