Preciosista, plomífera, pretenciosa. Són els djectius que em vénen al cap després de veure la única pel.lícula a concurs de la Berlinale el 10 de febrer. La russa “Pod electricheskimi oblakami” (Bajo nubes eléctricas) es sitúa en una costa desolada amb gratacels sense acabar i un cel carregat d’electricitat, en una atmósfera atemporal. Per ell deambulan, un immigrant kyrgizo que només poseeix un radiocasette i que busca fer-se entendre, fills de milionaris que no saben si heredaran, arquitectes de cases inhabitables, historiadors condemnats a ser guies de museus,…

En total, 7 històries d’una Rússia que s’esfondrarà. No és casual que la primera història es recrei al 2017 quan es compliran 100 anys de la Revolució Russa, ni que un dels personatges somiï amb la declaració de Gorbachev dissolent la Unió Soviètica. Són històries montades en un estil no lineal, com un mosaic, on els personatges mantenen monòlegs conversacionals mentre la càmera es mou en cercles al seu voltant.

Under electric clouds

A mi no m’ha electrificat (potser pel cansament acumulat) però entenc que pugui agradar a més d’un crític i a més d’un membre del jurat. Veurem si després de guanyar el premi al millor director a Venècia per “Soldado de papel” el 2008, Aleksey German fill podrà rascar alguna cosa a la Berlinale.

Tampoc surto emocionada de “Every Thing Will Be Fine“, la nova incursió en el 3-D de Wim Wenders, aquesta vegada amb una pel.lícula dramàtica. El director alemany reb l’Ós d’Or Honorífic per tota la seva carrera en aquesta Berlinale i per això el seu film anava fora de concurs. Wenders aprofita un guió escrit en norueg per experimentar amb el dol i la falta de sentiments en format tres dimensions. I ho fa de manera irregular.

Wim Wenders Berlinale 2015

James Franco dóna vida a un escriptor que mata accidentalment a un nen. Mentre l’escriptor es veu en diverses ocasions cortejat per la mort i res no sembla que l’afecti. La mare del nen (Charlotte Gainsbourg) i el germà del difunt no semblen capaços de superar el dol. L’excel.lent 3D a mi al menys no m’ha molestat, tècnicament em sembla impecable, però la història em resulta freda; tant freda com aquells paisatges hivernals de Canadà. Alexander Desplat torna a signar, això sí, una excel.lent banda sonora. Mentre a la meva retina encara balla el pla final amb Franco mirant a càmera, a l’espectador, una mirada augmentada pel 3D, em quedo a l’espera de la pròxima pel.lícula que rodarà Wenders.

Un altre dels films del dia era “Cooking up a Tribute“, el documental presentat a la secció Culinary de Berlinale. Un film que documenta la gira que els germans Roca i el seu equip de El Celler de Can Roca van fer l’any passat per diversos països americans, preparant sopars, escollint becats en escoles d’hosteleria, però sobretot coneixent ingredients i tècniques culinàries al Sud dels Estats Units, Mèxico, Colombia i Perú.

Cooking up a tribute

El primer documental d’un projecte de 3 anys que coneixerem més en profunditat ja que La Finestra Digital va tenir l’oportunitat d’entrevistar a Joan i Josep Roca i als seus directors, Luís González i Andrea Gómez abans de l’estrena del film a la Berlinale.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies