El poder de l’art escènic resideix en la capacitat de traslladar la paraula del mite a l’estomac de l’espectador. Thomas Noone ha volgut participar en la mudança del vocable per mitjà del moviment i “com-moure”-valgui la redundància- a la platea.
Medea és impossible d’oblidar: La protagonista és abandonada pel seu marit, Jasón; i ella, arrossegada pel dolor i el rancor, decideix destruir tot el vincle construït entre ells fins arribar a l’extrem de matar als seus fills. La Medea d’Eurípides és una de les històries de traïció més dramàtiques mai escrites que cal recordar per observar les pròpies debilitats desviades cap a la nostra autocorrupció.
Sota un blanc minimalista, trobem a sis ballarins encarregats d’interpretar als personatges principals. Les paraules de l’autor grec es transformen en una dansa rica i totalment expressiva que aconsegueix delatar el recorregut de la historia. La pertorbadora música escollida del compositor i multiinstrumentista Jim Pinchen és una perfecta conductora del dolor, menyspreu i desamor que tenyeix els pathos/errors d’aquesta tragèdia. Es tracta d’una banda sonora electrònica de grans matisos i amb influències urbanes. D’altra banda, cal destacar l’ús de la llum de Peter Lundin per crear uns climes necessaris i contrastats.
La posada en escena es presenta de forma circular per la repetició de l’inici i el final amb una ballarida posseïda per les entranyes de la desesperada Medea. Més enllà de la inestabilitat suggerida, arriba una sensació de buit i d’aïllament que crec que connecta amb l’estat de la desterrada protagonista. Se sent caure unes gotes d’aigua en un lloc (anímic) abandonat d’amor però potser amb un petit raig de llum que crida a l’esperança. Un altre ballarí coprotagonitza amb ella un dels moments més sensuals i agressius de la peça com a Jasón. Contínuament, lluiten amb uns moviments intensos mostrant el seu amor disfuncional tacat ja d’una penombra mortal.
Sembla que no només li arriba la mort als fills de Medea i Jasón. Tots els personatges es retorcen de dolor; un dolor que pot ser la mort en vida. Un dolor que no té les forces suficients per seguir obeint al rancor i l’orgull i que necessita l’ajuda de les Deesses venjadores per poder viure en aquesta lluita incessant.
La invocació és el final i principi d’aquesta història. I, sense exclamar cap paraula, tots els intèrprets alimenten l’ocàs de la funció que transporta i fa viatjar al públic fins al cim de la commoció.
Es pot veure a: Mercat de les flors
Intèrprets: Javier G. Arozena, Alba Barral, Jerónimo Forteza, Erik Regoli, Karolina Szymura, Eleonora Tirabassi
Envía una resposta