Cuentos de la peste
9Valoració

“Los cuentos de la peste, vagament inspirats en el Decameron, de Giovanni Bocaccio, és la tercera ocasió en la que Mario Vargas Llosa es reclama de grans clàssics per versionar-los escènicament i prestar-se -sempre al costat d’Aitana Sánchez-Gijón- a defensar-los personalment damunt l’escenari. Primer va ser Odiseo y Penélope, després Las mil noches y una noche y ahora, la ya citada reescriptura al voltant de Bocaccio”.

Permetin-me que parli poc (o gens) de Mario Vargas Llosa i d’Aitana Sánchez-Gijón, potser els noms més atractius del cartell. Tampoc parlaré de Joan Ollé, director de llarga trajectòria i reputada solvència. Aquests tres noms tenen ja moltes línies escrites al seu favor i el que pugui escriure la que signa no farà més que reiterar el que ja han dit d’altres anteriorment. De manera que, amb tots els respectes, em centraré en els altres noms que apareixen a la fitxa artística de l’espectacle i que de vegades poden quedar injustament eclipsats.

I aniré per ordre d’aparició. Així, d’entrada, els primers noms a destacar són els de Sebastià Brossa i Nicolás Bueno, escenògraf i ajudant d’escenografia, responsables de l’escenografia que envaeix el tradicional pati de butaques del Teatre Español. Espectacular. Simplement. Tant escenografia com tots els efectes que l’acompanyen es converteixen en un element clau de l’obra, el primer contacte que té el públic amb la pesta i els seus contes quan accedeix al teatre. L’obra comença i els personatges s’embolcallen totalment en l’època i l’ambientació aconseguida per una escenografia plena de sorpreses, totalment al servei dels personatges. Sens dubte s’hi amaguen llargues hores de treball, manufactura i originalitat a cop d’enginy darrere d’aquesta creació.

Cuentos de la peste Teatro Español

Un altre nom a destacar és Pedro Casablanc. Versàtil, arriscat, intens i amb ofici. ACTOR. Així, amb majúscules. No hi ha repte que se li resisteixi. Qualsevol personatge als que dóna vida és gran, peculiar, carismàtic. La seva és una exhibició d’art constant. Un luxe gaudir de la seva bona feina, la seva tècnica, la seva presència escènica… Gran part del pes de l’obra recau sobre les seves espatlles, deixant el llistó interpretatiu de l’espectacle a un nivell molt alt i sense donar opció a defallir a la resta dels intèrprets.

Finalment dos noms més que resulta impossible separar: Marta Poveda i Óscar de la Fuente. Actors i acròbates. La seva interpretació s’acompanya d’un treball de cos i de dansa impressionant. Elàstics, atrevits i entregats. Simplement perfectes i sense quedar-se enrere davant dels grans noms que copen el cartell. Un descobriment que el públic agraeix.

I després de destacar aquests noms, pel que fa a la resta, l’espectacle comença una mica dens i difícil de digerir… però creix ràpidament transportant al públic cap a un ampli ventall d’emocions, ens envolta de fantasia i d’imaginació, de contes que ens allunyen de la realitat per sobreviure. I no diré res més. Simplement vagin.


Es pot veure a: Teatro Español
Text: Mario Vargas Llosa
Intèrprets: Mario Vargas Llosa, Aitana Sánchez-Gijón, Pedro Casablanc, Marta Poveda i Oscar de la Fuente.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies