Amb molt retard arriba a les nostres pantalles la nova versió de les aventures del Capità Harlock. Estrenada el 2013 vam poder veure-la al festival de Sitges del mateix any, on va ser rebuda de manera bastant desigual. La pel·lícula dirigida per Shinji Aramaki sorprèn per la qualitat tècnica de l’animació, d’altíssim nivell, però decep molt per la història, pel limitat protagonisme d’alguns personatges i per la lentitud de la trama.
L’any 2977 l’univers està immers en una gran batalla intergalàctica. 500 bilions d’humans, descendents d’homes que van ser exiliats de la Terra, volen tornar al planeta que encara consideren com seu. La Terra s’ha convertit en el planeta amb més recursos de tots però està controlat per la Coalició Gaia que governa tota la raça humana.
Un d’aquests desterrats, el capità Harlock, juntament amb la tripulació de la nau Arcàdia, té la força i la intenció per retornar i recuperar el que és seu. Es tracta de la darrera esperança de la humanitat i només ells poden destruir Gaia. La Coalició vol acabar amb el seu enemic i per aconseguir-ho, el líder Ezra demana al seu germà petit, Logan, que s’infiltri a l’Arcàdia per assassinar al capità. Logan haurà de fer un enorme sacrifici pels seus i descobrirà que les coses no són sempre com semblen.
El punt de partida ens pot sonar de la sèrie original i amb aquest plantejament tots tornem al cinema ben contents de veure noves aventures del Capità Harlock. Però ben aviat aquesta esperança va decreixent quan veiem la manera tan fosca com està explicada la història, com els flashbacks ens ofeguen sense aclarir-nos cap detall interessant de la història i els drames excessius donen pas a una successió d’escenes bastant ridícules. El guió és complex sense necessitat i la història, que ben explicada seria molt atractiva, es fa massa feixuga.
Tot això està acompanyat de moltes batalles de naus, algunes escenes de lluita cos a cos i certs moments d’acció brillantment animats. Però quan el Capità Harlock sembla un secundari a la seva pel·lícula, és evident que estem davant d’una cinta que no aportarà massa a l’imaginari de la sèrie que uns quants de nosaltres veiem de petit. El resultat és, lamentablement, massa fred, tècnicament excel·lent però sense ànima.
Envía una resposta