“El año del pensamiento mágico” de Joan Didion
9.1Valoració

L’escriptor i guionista John Gregory Dunne va morir d’un infart del cor el 30 de desembre de 2003 al seu apartament de Nova York; només cinc dies abans, la seva filla Quintana havia estat ingressada a una UCI hospitalària per culpa d’una grip estacional que havia evolucionat, incomprensiblement, en pneumònia i xoc sèptic. Esposa i mare dels anteriors, Joan Didion mira d’assimilar ambdós esdeveniments en un assaig en què, diu, va haver de replantejar qualsevol idea fixa que pogués tenir sobre la mort.

‘El año del pensamiento mágico’ engloba i projecta la incansable obsessió de Didion per comprendre. Per aquesta intel·lectual californiana educada a Berkeley, entendre la mort del seu marit i la seva posterior assimilació havia d’incloure alguna cosa més que el record de la vida conjunta, o dels detalls i circumstàncies dels seus últims minuts de vida, o de tot allò que li havia sentit dir els últims mesos i que ara podria ser llegit en clau de presagi; per ella, igual d’imprescindible era absorbir tanta informació científico-mèdica com fos possible. ‘Leer, aprender, resolver interrogantes y acudir a la literatura especializada. La información es control’. Així, Didion es va familiaritzar amb els índex de mortalitat entre vidus i vídues durant els primers sis mesos en solitud, va entendre el que suposaven unes pupiles fixes i dilatades en un pacient i va retenir per sempre més el significat del terme lividesa. Perquè si un manual de patologia forense deia que el livor mortis només es podia percebre una o dues hores després de la mort de l’individu, allò implicava que John Gregory Dunne havia perdut la vida a casa i no pas a l’hospital. I per Didion, allò era capdal.

Amb tot, i malgrat les aparences, l’autora no tenia cap intenció d’intel·lectualitzar la mort del seu marit com si es tractés d’una mera qüestió acadèmica. El desig de fer congregar a la seva ment cada petit detall del que va passar a cada segon a partir del moment en què Dunne va perdre el coneixement era, també, el desig de ressuscitar-lo. De rebobinar la pel·lícula. ‘Que me lo devolvieran fue durante aquellos meses mi deseo oculto, un truco de magia’, admet en un passatge. Didion empra aquest mecanisme perquè coneix el funcionament del seu cervell i sap que només així serà capaç de donar sentit al propi patiment, un dolor que ‘trastorna cos i ment’ i que en el seu cas sorgia de la incapacitat de respondre a una pregunta sense resposta: ‘¿Cómo ha podido pasar esto cuando todo era normal?’ I no és casual que una de les quatre frases que va escriure en un document de Word pocs dies després de la mort del seu marit i que faria servir més endavant com a pauta per estructurar el seu llibre accentués aquest factor de normalitat: ‘Te sientas a cenar y la vida que conocías se acaba’.

A ‘El año del pensamiento mágico’, Didion emprèn admirablement la laboriosa tasca de reproduir el procés assimilatiu –‘la experiencia del sinsentido mismo’– en què es va veure immersa durant aquell any fatídic, i per fer-ho enarbora una complexa estructura narrativa a l’abast de ben pocs. Amb un ritme calculat i una exposició emocional fenomenalment dosificada, aconsegueix projectar, com una instantània fugaç i gairebé imperceptible, allò que tothom qui ha patit el dolor d’una pèrdua sap però que, com a societat, ens obstinem a esborrar de les nostres vides: encara que ens n’avergonyim o mirem de prohibir-la, no podrem evitar la mort. Durant un temps, el pensament màgic va ajudar a Didion a creure que podria canviar o desfer la realitat; després va entendre que, per continuar vivint, havia de deixar marxar el seu marit. ‘Tenemos que dejar ir a los muertos […] Dejar que se los lleve el agua’.


Editorial: Literatura Random House
ISBN: 9788439729075
Pàgines: 192
Preu: 18,90 €

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies