Sota Zero
7Valoració

“Sota Zero és un thriller amb tocs de vodevil que reflexiona sobre els petits (o no tan petits) pecats que tots amaguem. Parla sobre com de la manera més innocent, podem començar a travessar límits reprovables en pro de mantenir el nostre aparent benestar. La història ens endinsa en la complexitat de les relacions familiars i tot el que les envolta: Enveges, atraccions inconfessables, competitivitat, tendresa, pors, unió, protecció, clan i una família tan peculiar que té molt poc a veure amb les famílies normals i corrents que campem pel món… O no ho és tant, de peculiar?”

La Peleona, companyia teatral compromesa amb un manifest indispensable, continua trepitjant fort amb la seva missió de remenar la consciència dels espectadors amb temes de vigència social, servits amb molt d’humor i sense sermonejar – que sembla molt més fàcil del que és, i no és gaire freqüent quan veiem teatre amb una declaració d’intencions tan clara com la seva.

Aquest cop ho fan amb un text hilarant i totalment inversemblant signat per la també co-directora i actriu principal: Carla Torres. Quan diem inversemblant, no es tracta pas d’una crítica negativa, al contrari. Ho seria si la posada en escena estigués tractada de forma realista, però la brillant direcció ideada per Carles Mallol i la “pluri-talentosa” Torres juga des del primer moment amb els codis teatrals; crea un llenguatge propi que ens permet endinsar-nos en la veritat que hi ha en les accions i en els pensaments i emocions que les causen, més enllà de “si podrien passar en la vida real”. Al cap i a la fi; aquesta és la bellesa de l’art: aportar-nos emocions reals amb mitjans ficticis.

Sota Zero Sala Atrium

L’equip d’actors, tot i algunes lleugeres desigualtats quant a la seva qualitat interpretativa, estan perfectament cohesionats entre ells i amb l’espai, que habiten amb la mateixa aparent naturalitat que si es tractés d’una escenografia convencional on cada cosa està situada “on toca”. En canvi, la Sala Atrium amb les grades disposades a dues bandes (per reforçar intencionalment el component de reflexió del públic, que es troba encarat a si mateix) és hoste d’una escenografia amb un component estètic molt característic i carregat de significat.

A casa d’aquesta família, hi regna un fabulós combi d’un vermell intens sobre la immaculada catifa blanca que delimita l’espai escènic. A més de guardar més d’una sorpresa en l’àmbit argumental i servir com a dispositiu escènic, la nevera/congelador ens parla dels temes essencials de l’obra des del plànol visual. L’espai sonor i les transicions entre actes, junt amb el tractament que es fa de l’element sobrenatural que apareix cap a la segona meitat del text, acaben d’arrodonir una proposta carregada d’intel·ligència escènica.

La part de “vodevil” inherent al text, combinat amb un gran treball físic per part dels actors, ens regala la millor virtut de l’espectacle i segell dels dos directors: fer-nos esclatar a riure amb una situació aparentment inofensiva que tot de sobte es torna insuportablement incòmoda, violenta o trista, i que transforma el riure en veritat emocional i reflexió personal abans que el públic tingui temps de posar-hi cap barrera mental.


Es pot veure a: Sala Atrium
Text: Carla Torres
Intèrprets: Anna Bellmunt, Carla Torres, Carles Goñi, Joel Minguet i Patrícia Mendoza


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies