Bukowski-Schultheiss

2015-01-21

9Valoració

Només cal obrir en qualsevol de les seves pàgines el còmic “Bukowski-Schultheiss” per fer-se un idea del que ens espera en el seu interior no és un viatge convencional. Estrany, recarregat, vulgar, decadent, morbós, són alguns dels adjectius que ràpidament se’ns vénen al cap per descriure una obra extremadament sorprenent.

La cosa comença rara ja en el títol, amb aquest crossover de cognoms que de primeres o t’intriga o simplement no et diu res. Però després de llegir “Bukowski-Schultheiss” no puc estar més d’acord amb el títol. L’art de dos creadors units per obtenir uns resultat únic.

Seguint un ordre cronològic, d’una banda tenim a l’escriptor Charles Bukowski. Nascut a Alemanya però criat, madurat i mort als Estats Units, Bukowski sempre va dur una vida erràtica que va condicionar la seva obra, poesies i novel·les eminentment autobiogràfiques com a “Senda del perdedor”, “Factotum” o “Mujeres de Hollywood”. Seves són també les històries originals d’aquest “Bukowski-Schultheiss”. Contes que, lluny de parlar-nos de mons màgics i fades, ho fan de mons sòrdids i “putes”. Mons (mal)viscuts en primera persona i plens de coses tan lletges com forçosament atraients.

Mons que el dibuixant alemany Matthias Shultheiss ha sabut plasmar de forma més que hàbil en aquest còmic. Com les històries de Bukowski, els seus dibuixos són sòrdids i lletjos, però del tot fascinants. Exagerats i sobrecarregats de tinta, els seus dibuixos formen un tumult visual que requereixen sovint d’un esforç extra per part del lector, que es veurà de sobte amb la vista creuada com si estigués davant d’un d’aquells llibres de 3D màgic sense ulleres. Ulls xinesos que es transformen en ulls com a plats, en un bucle continu ple de sobresalts.

En total són 9 les històries curtes que s’inclouen, amb títols, alguns tan cridaners, com “Los asesinos”, “Una puta de 120 kilos”, “Nueva York por 95 centavos” o “Mi madre culona”. Històries que serveixen a Shultheiss per mostrar no només el seu domini de la tinta sinó també de la narració. La sèrie de vinyetes nocturnes 4×2 de “Los asesinos”, les escenes dinàmiques de “Un Trabajo en Nueva Orleans”, o el periple en “càmera subjectiva” de “Henry Beckett”, són alguns exemples de l’habilitat de Shultheiss per explicar històries.