Opus
10Valoració

Del 24 d’agost del 2010 un càncer de pàncrees ens va deixar sense un gran artista. Va morir jove, massa jove, als seus 46 anys va marxar i ens va deixar un bon grapat d’obres mestres. Sabia fer volar la seva imaginació i arribar fins a racons insospitats, de vegades tèrbols però plens d’una lluminositat que confortava a tots els seus seguidors. Com poden llegir, el que signa aquesta ressenya és un gran seguidor de l’obra d’aquest japonès i espero que serveixin aquestes línies com a sentit homenatge.

Planeta ha publicat la primera part d’aquest manga, que va sortir inicialment en els noranta i, crec, que inacabat. El relat potser no té la profunditat d’altres obres seves -especialment en el terreny de la animació- però si podem trobar bastants de les seves senyes d’identitat: un humor de tints surrealistes, el metallenguatge i la ruptura radical en el que podríem anomenar (de manera errònia, però no se un altre terme) la quarta paret. Especialment el que més m’ha atret sempre de la seva obra, i aquí també es troba, és l’exploració de la psique dels personatges, i del mateix autor. Mostrant arquetips i trencant-los, però no ho fa amb una filigrana. Els retorça i asfíxia, els porta a altres dimensions i al fons de la seva ment, els fa enfrontar als seus desitjos i temors utilitzant una trama més aviat senzilla per que tot l’interès recaigui en el viatge abans nomenat.

En aquest primer volum, qui realitza el viatge inicial és un mangaka, Chikara, creador d’Resonance, una història de ciència ficció que beu directament de la influència de Katsuhiro Otomo. Chikara acabarà aterrant en la seva pròpia historieta i allà haurà de confrontar-se amb la seva obra i els seus personatges. Llavors, les seves creacions, hauran d’experimentar el pànic de saber que són ficció. Això que podria ser l’argument d’un videoclip de la banda ochentera A-ha, però en mans de Satoshi Kon és una orgia surrealista d’allò més estimulant.

Vinyetes d'"Opus" de Satoshi Kon

Molt s’ha parlat de l’obra d’aquest autor, la seva imaginació no té límits, el seu humor grotesc, genial … però jo em centraré en la seva gran capacitat per crear personatges femenins. Adoro els seus personatges femenins. En Perfect Blue, el primer anime que va caure a les meves mans -en els llunyans temps del vhs- tenim a l’adorable i pertorbada Mima amb els seus trastorns de personalitat i la necessitat de ser estimada.

Qui no s’ha emocionat amb Chiyoko, la protagonista de Millenium Actress?

En Opus, l’obra que ressenyem, Satoshi Kon ens fa vibrar amb la confusa i valenta Satoko, ha d’acompanyar el protagonista mentre intenta ordenar les seves idees i lluitar amb el Hechicero i els seus acòlits. Finalment deixo a la meva protagonista femenina favorita, Sagi Tsukiko, la protagonista de la que potser no sigui la seva obra mestra, però si una de les més radicals i torbadores, la sèrie Paranoia Agent. La delicadesa amb què s’escriu aquest personatge tan torbador e misteriós es encomiable.

Si busquen a la xarxa podran llegir la carta pòstuma que Satoshi Kon va deixar als seus seguidors, i comprin Opus, comprin seus films, busquin la seva sèrie de televisió i deixin volar la seva imaginació.


Editorial: Planeta DeAgostini Comics
ISBN: 978-84-16051-74-8
Pàgines: 196
Preu: 14,95€
Guió: Satoshi Kon
Dibuix: Satoshi Kon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies