Random House publica a Espanya l’última i brillant novel·la de Dave Eggers. L’autor de “Una història commovedora, sorprenent i genial”, ens lliura ara un nou i fascinant Un món feliç per a l’era de la Galàxia Internet.
Abans que en 2005 la revista Time l’inclogués en la seva llista de les 100 persones més influents d’Estats Units, Dave Eggers ja havia aconseguit el reconeixement com a escriptor, editor d’excel·lents revistes com McSweeney’s i The Believer, i fundador de 826 Valencia, un centre de voluntariat que ofereix activitats culturals relacionades amb l’escriptura a nens i adolescents. La seva última novel·la tracta precisament sobre el reconeixement social, la popularitat (sobretot la digital), la privadesa i altres temes relacionats amb el particular “viatge” emprès per la Humanitat del món “real” al “virtual”. El círculo és de fet una estimulant “paràbola” amb ambicions (legítimes, per descomptat) de convertir-se en la propera gran novel·la americana distòpica del segle XXI. Com bé resa la cita de Times continguda en la faixa promocional de l’edició espanyola: “El Gran Germà ja està aquí, i som nosaltres mateixos”.
Tal com acostuma a passar en la millor tradició de la literatura apocalíptica, El círculo ens narra la particular immersió d’un heroi comú” –en aquest cas, la jove Mae Holland– en un ambient fascinant i al temps opressiu. El cercle és l’empresa de noves tecnologies en la qual tothom li agradaria treballar; el somni humit de tots els que aspiren a complir el Silicon Valley Dream; The Next Big Think després d’Apple, Google o Facebook. Aquesta empresa, que ha aconseguit revolucionar els serveis universals d’Internet, és una mescla entre el meravellós món d’Oz, el jardí edènic i una absorbent secta capaç de controlar cadascun dels passos dels seus empleats. El nivell d’immersió en les seves activitats s’assembla al de la mateixa Xarxa: El cercle registra tota la informació i l’emmagatzema en un incommensurable Núvol que és el definitiu Ull de Déu. L’empresa ofereix tot el seu arsenal tecnològic per a resoldre els problemes de seguretat i a afavorir la transparència, poblant el món de càmeres instal·lades pels consumidors dels seus productes. Al temps, conrea una extenuant política de comunicació entre empleats que dinamita progressivament la individualitat. Però no cal qualificar tot això de “totalitarisme” o “sistema opressor”. La novel·la ens submergeix en una pertorbadora fantasia en la qual carcellers i presoners són en realitat les mateixes persones i actuen a més per la seva pròpia voluntat.
Però, com justificar la voluntària renuncia a la privadesa, la permanent difusió de la pròpia vida en un incessant anar i venir de missatges sense segur receptor? Tal com afirma un dels personatges en el tram final d’aquesta obra: “Tots sabem que ens morim. Tots sabem que el món és massa gran perquè tots siguem importants. De manera que l’única cosa que ens queda és l’esperança que els altres ens vegin o ens sentin, encara que sigui o moment”. Com ben ha assenyalat Margaret Atwood en The New York Review of Books, El círculo és un inspirat retorn a la novel·la “d’idees”, que tracta sobre la relació entre individu i comunitat –entenent que la comunitat és ara el “llogaret global”– en l’era de la Galàxia Internet.
Envía una resposta