Eduard II
7Valoració

Parking Shakespeare presenta l’adaptació fresca d’una història elisabetiana on la justificació del poder pel poder ens transporta a l’avidesa política actual

Els nervis s’apoderen a l’estrena. El teatre és ple. Ni un seient buit. L’escenari auster i obert. Un tros de gespa i un gronxador formen part de l’escenografia. I les llums, no oblidéssim pas la funció de les llums. Roberto Romei dirigeix aquesta adaptació de l’obra de Cristopher Marlowe. Construïda en un aixopluc d’anacronismes i piules enginyoses. El vestuari pren un toc simbòlic. De cintura en avall els personatges són nens de pantalons curts i sabatilles esportives. De cintura en amunt, adults. El poder es converteix en un joc. El tro, un indret on jugar, castigar, estimar i assassinar.

La companyia Parking Shakespeare ha reelaborat aquest clàssic. El més representat, a banda de les obres de Shakespeare, pel que fa a teatre elisabetià. Ho fa a través d’elements propis de la infantessa. Les cançons esdevenen missatges colpidors, crits de guerra o posicions emocionals davants els fets que s’hi van succeint. En tractar-se d’una guerra de poders, la visió del món esdevé plenament masculina i masculinitzada. L’enveja i l’avidesa engeguen dos motors d’actuació en una partida entre la sort i la dissort.

Apareixen uns apunts actuals i contemporanis que permeten adonar-nos de la universalitat de l’obra. Guspires de talent que ridiculitzen les actuals rodes de premsa dels nostres mandataris. Allò que ocorria sobre l’escenari al segle XVI esfereeix per la seca vigència. L’absurditat de les lluites de poder queden lluïdament representades per una adaptació valenta i fresca. On ni tans sols les imprecisions puntuals detectades sobre l’escenari d’un elenc força equilibrat la desllueixen. Un muntatge dinàmic i auster. On els pocs elements que hi participen tenen un abast simbòlic punyent i cabdal. Es parla de danys col•laterals, de terroristes… els eufemismes inunden de basarda un llenguatge que vol amagar i mitigar allò del que els nostres ulls han estat testimonis.

Eduard II Teatre Tantarantana

Cal destacar la interacció brillant i pèrfida que entrelliga cançons, text i fets. Un triangle que esfereïx per la seva complexitat de relacionar elements contraris. Aquesta capacitat de crear imatges de les paraules i de llançar sensacions a partir d’aquestes imatges. Una habilitat escènica que es nodreix de la multifuncionalitat per a generar imaginaris simples i complexos. On les cançons infantils ens transporten a un joc pervers de poder en els adults. En definitiva, ens trobem davant d’una proposta agosarada que ha sabut modernitzar un text escrit fa cinc-cents anys. El poder segueix cridant al poder. Perquè sí. Perquè ha estat atorgat així. I tot s’hi val. No importen ni la critica ni la justícia… ni tan sols la veritat. El poder és un objectiu en si mateix. Però quan algú el té, algú altre el voldrà. La roda seguirà girant. Fins quan? De moment ningú no l’aturada. Si no us voleu fer mal, aparteu-vos… per si de cas.


Es pot veure a: Teatre Tantarantana
Text: Christopher Marlowe
Intèrprets: Òscar Bosch, Ester Cort, Adrià Díaz, Pep Garcia-Pascual, José Pedro García Balada, Carles Gilabert, Santi Monreal, Ricard Sadurní


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies