Big Hero 6
9.5Valoració

Hiro Hamada és un nen prodigi de 14 anys que, acabat l’institut abans d’hora, dedica el seu temps a participar en lluites il·legals de robots. Però tot canvia quan el seu germà el porta al seu laboratori universitari on en Hiro descobrirà un nou ventall de possibilitats i coneixerà al seu nou i inesperat millor amic, en Baymax.

Després de “The LEGO Movie” i “How To Train Your Dragon 2”, arriba l’última proposta comercial de l’any amb potència a ser nominada als Oscars: “Big Hero 6”. Per començar, s’ha de dir que qualsevol de les tres mereixeria guanyar, però aquesta darrera seria la que tindria l’estatueta més justificada pel que fa a compensació qualitativa.

L’argument no és gaire original (la creació d’un grup de superherois), però es rep tot amb un somriure ja que l’ús de clixés és conegut i parodiat pels mateixos personatges. D’altra banda, els moments dramàtics s’enfoquen d’una manera que, tot i que ja els hem vist a la majoria de pel·lícules de superherois, aquí arriben a emocionar per com estan solucionats. I és que, tal com està plantejat el film, l’argument deixa de ser la creació d’un grup de superherois per convertir-se en com un adolescent supera una mort amb l’ajuda dels seus nous millors amics. I un d’ells és el 50% de la pel·lícula: el robot Baymax.

Seguint amb l’èxit dels secundaris no humans empàtics (els últims exemples Groot i TARS), Disney aposta pel robot mèdic amb personalitat Baymax, qui té com a únic objectiu i voluntat que Hiro sigui feliç i millori en el seu camí de sortida del dol. Un personatge dolç, tranquil i amistós amb qui l’espectador sent una connexió de no voler que deixi de sortir en pantalla. Tanmateix, la resta de secundaris també tenen molta força i personalitat i fan que cadascú aporti una identificació situacional.

bighero1

Tot i que segueixen sent lents, els canvis simbòlics d’estereotipació són més propicis en les pel·lícules de nens que d’adults i aquesta n’és un exemple ben clar. Si a la saga de “How To Train Your Dragon” apareix un protagonista amb una disfunció física però capaç de ser un heroi, aquí el protagonista fa un viatge per entendre la seva disfunció emocional i com utilitzar-la per ser un heroi. Els secundaris també marquen molt en el missatge d’inclusió començant per GoGo, una noia amb corbes, esportista i forta amb la frase “Woman up!” (“Sigues una dona!”) sempre preparada per en Hiro; un noi afroamericà que està molt conscienciat amb les normes i les lleis (molt important amb les barbaritats dels últims mesos); i una noia fatxenda i emocionada amb tot que podria semblar ximple però que és forta i molt competent (una mica a l’estil de Leslie Knope).

En definitiva, una pel·lícula de 10 no només a escala tècnica sinó argumental i de guió. Per veure en família o amb amics, amb nens o amb adults però, sigui com sigui, s’ha de veure. Una competència prou potent per emportar-se qualsevol premi.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X