En l’any i mig de vida de Llibres del Delicte, Marc Moreno ha demostrat que és un editor valent (ho ha de ser per posar en marxa aquest projecte en uns temps difícils) i que s’estima els experiments. L’última novel·la publicada per l’editorial, “La reina de diamants”, és un gran experiment, un llibre escrit a vuit mans per quatre escriptors, i entenc que amics perquè si no crec que un exercici com aquest fracassaria, que han decidit unir els seus talents per crear un relat de màfies i enganys.
Sebastià Bennasar, Marc Moreno, Llort i Salvador Macip ens expliquen una història que comença amb el robatori d’uns diamants i continua afegint gàngsters russos, el paisatge de la Costa Brava, prostíbuls i dones fatals gens indefenses. Es tracta d’una història de gènere negre d’estil clàssic que uneix tots els elements propis d’aquest tipus de plantejament per crear una història dinàmica, molt entretinguda i originalment narrada.
Els quatre autors es reparteixen els quatre capítols de la novel·la, cadascun centrat en un personatge, respectant l’estil de l’autor i optant per diferents persones verbals, la tercera en dos casos (Llort i Macip), Bennasar opta per una segona molt ben resolta i solvent i Marc Moreno utilitza una primera més adient per l’exercici de posar en escena tots els elements que enllacen les diferents històries.
El primer capítol de Llort obre la narració amb un robatori que sortirà una mica pitjor de l’esperat. És un capítol molt dinàmic, amb molta acció i una posada en escena molt cinematogràfica. És un començament perfecte per enganxar, amb uns bons personatges i un bon dibuix de la situació. Bennasar continua obrint la història a nous personatges amb una narració crua, des del punt de vista del gàngster rus que es troba davant d’una situació inesperada i bastant complicada. La història va guanyant en pes i la segona persona, sempre difícil, funciona en aquest cas molt bé. Marc Moreno s’encarrega del personatge més patètic de la història, l’empresari català que vol guanyar diners fàcilment i busca uns aliats gens recomanables. La història va saltant en el temps per posar-nos en situació i conduir-nos al moment actual, tot centrat en el robatori. El paper de les dones va guanyant pes i és el preàmbul del final escrit per Macip, on el punt de vista passa a aquestes i la història es resol amb les voltes que qualsevol bona obra de gènere necessita.
Estem davant d’un llibre que pretén recordar-nos les històries pulp més sòrdides, les narracions més clàssiques que ara han passat a convertir-se en exercicis sofisticats plens d’investigacions i de teories que involucren el lector. A “La reina de diamants” hem d’estar disposats a pujar a la muntanya russa que proposen els seus autors, a acceptar els personatges estereotipats, les dones fatals, els mercenaris salvatges i els gàngsters més fastigosos. Tot segueix els dictats d’un tipus d’història sense oblidar l’ambientació a Catalunya i el possible fons de veritat que tot l’escenari pot tenir.
Macip, Llort, Moreno i Bennasar han fet un treball excel·lent tots quatre i han aconseguit tirar endavant un experiment difícil. “La reina de diamants” es llegeix en un sospir i es gaudeix de tal manera que ens empeny a rebuscar entre la videoteca aquella pel·lícula clàssica en blanc i negre que tant ens agrada.
Editorial: Llibres del Delicte
ISBN: 978-84-941064-7-7
Pàgines: 160
Preu: 14,95 €
Envía una resposta