Hamlet
6Valoració

Portar a escena el que segurament és el text més icònic de l’autor més icònic de la literatura dramàtica universal és sinònim d’enfrontar-se a contracorrent amb una paret insalvable de prejudicis, de versions prèvies, de records associats i de falses expectatives. Des d’aquells espectadors que n’hagin vist i llegit moltes versions, fins als que creuen, empesos a l’equívoc per la cultura popular, que Hamlet sosté una calavera durant el “ser o no ser,” tots entrem a la Sala Atrium acompanyats d’una ombra silenciosa d’expectatives.

Dit això, i conscient de la tasca heracliana que suposa el simple fet que la posada en escena estigui a l’alçada del text original, la sensació que em deixa aquest Hamlet és que els llenguatges escènics estan mal repartits pel mapa global de les dues hores i vint minuts, que no es fan gens curtes. Com en una bona recepta, tot i comptar amb una gran majoria d’ingredients d’alta qualitat, l’ordre i la disposició sí que n’afecten el producte notablement.

La co-direcció de Marc Chornet (responsable de l’adaptació del text) i Raimon Molins, (que també interpreta el paper principal), té moments de gran enginy que ens aporten una visió nova e inesperada d’algunes escenes. És el cas de les interaccions entre Hamlet i Ofèlia, amb les que els directors ens transmeten una idea nova i molt ben trobada en el text. La resolució d’alguns monòlegs i de l’aparició del fantasma amb la videocàmera, tot i no ser del meu gust subjectiu, també aporta capes de significat al text i és prou resolutiu. Però quan allunyem el zoom per mirar globalment el recorregut dels cinc actes, trobem conglomeracions de llenguatges escènics en alguns sectors i àrids deserts en altres, que dificulten molt que l’espectador es mantingui tens i actiu fins al final.

Hamlet Sala Atrium

El nivell de la interpretació és molt desigual; destaquen Clara de Ramon amb la seva Ofèlia i Toni Guillemat , que aporta els somriures a la tragèdia. Doblant com a Poloni i l’Enterramorts (un bombó per qualsevol actor còmic), Guillemat els hi aporta una màgica, tot i breu, vida a l’escenari. En quant a Raimon Molins, cal felicitar-lo per una dicció polida i precisa que ens permet el gran luxe de passar una vetllada escoltant aquest text essencial per a qualsevol amant del teatre. La seva elecció en quant a l’estil de la interpretació, no la comparteixo, però potser és el resultat del seu doble paper com a director i actor.

L’espai escènic, amb la Sala oberta en canal i el públic situat a dues bandes, capta de forma brillant una de les claus dels textos de Shakespeare: la capacitat de generar l’espai amb la força de la paraula actuant sobre l’imaginari del públic. En aquest sentit, tots els actors han fet una gran tasca d’adaptar-se a l’escenari buit i generar-hi la realitat dels personatges.


Es pot veure a: Sala Atrium
Text: Adaptació de Marc Chornet i Raimon Molins
Intèrprets: Clara de Ramon, Marc Rius, Alba José, Raimon Molins, Toni Guillemat i Xavier Torra


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies