Magia a la luz de la Luna
8Valoració

Maltractada per la crítica nord-americana i malgrat ser una pel·lícula menor en la filmografia de Woody Allen, “Magia a la luz de la luna”, se’ns presenta com una comèdia romàntica efectiva i amable. Amb un “flegmàtic-britànic” Colin Firth, una Emma Stone radiant i captivadora i un luxós elenc de secundaris.

Anys 20. Un exitós mag anglès, reclamat per un vell amic, decideix traslladar-se a la costa francesa amb la intenció de posar en evidència a una falsa vident que té engalipats a un família aristòcrata i al seu entorn més proper. La trobada de l’irritantment escèptic Stanley amb l’espiritual Sophie desencadenarà una sèrie de fets màgics que faran trontollar els pilars del racional il·lusionista.

Stanley Crawford (Colin Firth) és un prestigiós mag que, sota l’àlies de Wei Ling Soo, triomfa a Europa amb un espectacle oriental de màgia i escapisme. En la seva última actuació, a Berlín, rep la visita del seu vell amic Howard (Simon McBurney), mag també, que aconseguirà convèncer-ho per anar a la Costa Blava i desemmascarar a una mèdium nord-americana, Sophie (Emma Stone) que amb els seus poders psíquics i la seva bellesa s’ha guanyat, respectivament, la confiança d’una rica aristòcrata i el cor del seu fill.

Una vegada en el seu destí enfrontarà el seu escepticisme contra la fe que genera la “màgia” que embolcalla a Sophie i els seus inexplicables actes. El mordaç i nihilista Stanley veurà com es van enfonsant tots els seus inqüestionables principis i, per fi, trobar la raó amb la qual abraçar la vida i per tant, la màgia a la llum de la lluna.

Mágia a la luz de la luna

La cinta reuneix tots els components de la fórmula alleniana: ambient aristocràtic; un protagonista neuròtic, cínic i mordaç (alter ego d’Allen per antonomàsia) una jove que l’engalipa amb la seva bellesa i encants; secundaris loquaços i algun que un altre personatge intel·lectualment limitat (esment especial al fill de l’aristòcrata, enamorat de Sophie i a la qual dedica sentides tonades a l’uquelele). Diàlegs vertiginosos, respostes ocurrents i sobretot, molt jazz.

Tot això embolicat amb enlluernadores vistes de la Costa Blava, excusa perquè el director de fotografia Darius Khondji compongui una bella orgia multicolor amb el blau del mar, el verd dels camps i els rajos de sol reflectint-se en el vermellós cabell d’Emma Stone.

No és “Blue Jasmine”, potser s’aproximi més a “Midnight in Paris” (per limitar-nos a les més recents) i no passarà per un dels seus millors treballs, encara així, se’ns presenta una comèdia entretinguda, de somriures i no grans riallades. Amb una parella d’actors protagonistes que han sabut involucrar-se en l’univers Allenià i potser el més important, farà que ens qüestionem si som més feliços com més ignorants som.

Esperant que torni, cinematogràficament, a Nova York, el que subscriu, seguirà assistint puntual a la cita anual del de Brooklyn, caigui qui caigui.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies