A “En la pell de l’altre”, Maria Barbal ens ofereix una història bàsicament femenina, el retrat d’uns personatges que s’enfronten al seu passat de maneres molt diferents en un entorn perillós i canviant, d’activisme i de pressió política i social.
Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l’una a la Universitat, l’altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se. Al seu costat, els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda— dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.
Barbal construeix una novel·la que avança delicadament amb un estil molt descriptiu que es preocupa de definir tots els detalls i de donar una descripció acurada dels seus personatges, principals i secundaris. Aquest entramat d’històries que ressegueixen la vida de les protagonistes acaba prenent sentit a mesura que avancem en les pàgines del llibre. No obstant això, tota la part inicial es fa una mica feixuga perquè queda poc clar el camí que seguirà la narració i com els diferents personatges comparteixen un univers comú.
La Maria Barbal tracta temes com la política, els moviments socials, les relacions mare-filla i els maltractaments d’una manera natural, integrant-los de forma molt orgànica en la història. En cap moment pontifica i no hi ha cap intenció de fer un tractat de sociologia o política; els esdeveniments formen part de la vida dels personatges, es mouen amb ells, creen un entorn versemblant i que defuig els tòpics.
Són moltes les virtuts de “En la pell de l’altre”, però per mi hi ha una certa manca d’emoció. La narració és gairebé tan perfecta que em resulta freda i m’ha resultat molt complicat empatitzar amb els personatges. Però, com sempre, això és un tema molt personal i crec que és una obra que agradarà amb un ventall ampli de públic que gaudirà amb l’estil precís i elegant de la seva autora.
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-664-1881-2
Pàgines: 350
Preu: 20,00 €
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).
Envía una resposta