Gente corriente
8Valoració

Paul, Lucie, Irina, el Sr.Armand, Louis, el seu pare. Ells són Gente Corriente, protagonistes de la nova publicació de La Cúpula, una història encreuada amb guió de Vicent Zabus i dibuix i color de Thomas Campi.

Poques vegades una portada plasma tan bé el que podem trobar-ne entre les pàgines d’un còmic. Allà hi són, els sis protagonistes de “Gente Corriente”, compartint veïnat però poca cosa més, sembla. Com absents, els seus rostres reflecteixen tristesa, avorriment… segur que com tothom ells també tenen els seus problemes, les seves històries, els seus secrets… Així que obrim el còmic. Volem saber-ne més d’ells.

Passarem amb ells amb prou feines poc més de 24 hores. Com a bona gente corriente el despertador marca l’inici del seu dia, i amb ell l’inici del nostre apropament. A poc a poc descobrim més d’aquesta gent corrent. Coneixem a Luios, al seu pare, i els seus problemes de comunicació després de la mort de la seva mare. Descobrim al Sr Armand, un bibliotecari amb un amor secret. A Paul i la seva estranya animadversió cap al seu -sempre somrient- company de treball a l’oficina d’Objectes Perduts d’una estació de tren. A Irina, una anciana empleada de la llar amb poc de treball. I a Lucie, una ex-ballarina que malgrat els seus anys segueix ballant, això sí, ho fa tota sola, d’amagat en un teatre en el que no hi falta públic, encara que sigui fals.

Com en una espècie de “Vides encreuades”, però a una escala menor i amb una delicadesa i sensibilitat que poc té a veure amb la de Robert Altman, ens apropem a aquestes vides immerses en la tristesa, respirant anhels, amb coixeses gens físiques,.. a aquesta “Gente corriente”, amb les seves vides discretes, com poden ser la teva i la meva, però vides al cap i a la fi. Estem vius! Això és una mica del que cal adonar-se’n. I una vegada assimilat, el dia, per molt que s’inicii amb el mateix despertador, es presenta de forma ben diferent.

Vinyetes de "Gente corriente" de Campi i Zabus

El guionista belga Vincent Zabus advoca pel poder de la paraula com a instrument per aconseguir aquesta visió de la vida. I ho fa a més, curiosament, amb una sorprenent economia de diàlegs, afinant la seva habilitat com a dramaturg per crear autèntics retrats dels seus personatges. L’italià Thomas Campi, per la seva banda, s’allunya dels seus treballs com a il·lustrador publicitari per ficar-se en un món molt més personal i expressiu. Dibuixa, però també acoloreix, i ho fa amb una paleta de colors d’allò més acollidora, amb aquests taronges, vermells, blaus i verds, contraposats com les sensacions, que sense voler, l’afecten a un. Resulta curiós també el tractament que fa de les llums, que es van apagant a mesura que avança el dia, com si els personatges haguessin de submergir-se en el seu jo més profund per sortir-se’n reforçats.

Zabus i Campi formen un tàndem transfronterer que funciona francament bé, així que no és d’estranyar que repetissin col·laboració després de “Gente Corriente”. Aquest any es publica a França “Les larmes du seigneur afgan” un còmic basat en un llibre de Pascale Bourgaix, una periodista de guerra belga que coneix bé de prop la realitat afganesa. Caldrà veure si amb una història molt més crua poden conservar aquest punt de vista tan “Qué bonic que és viure”.


Editorial: La Cúpula
ISBN: 9788415724810
Pàgines: 84
Preu: 17,50 €
Guió: Vicent Zabus
Dibuix: Thomas Campi

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies