Batman R.I.P. – La Finestra Digital

Batman R.I.P.

2014-11-30

8Valoració

Durant 6 mesos, en 2008 i 2009, el guionista escocès Grant Morrison i el dibuixant americà Tony Daniel van deixar bocabadats als fans del Senyor de la Nit, en un agosarat reborn que s’atrevia a desconstruir completament el mite de Batman. Com és habitual en Morrison el resultat va ser una obra esplèndida, que marcaria un punt d’inflexió en la trajectòria de l’home-ratapinyada. L’editorial ecc ens brinda ara l’oportunitat d’apropar-nos a aquest “clàssic” contemporani en una cuidada edició de luxe que no s’haurien de perdre.

Fa uns mesos, arran de la magnífica edició espanyola d’All-Star Superman (també editada per ecc), ens fèiem ressò, des de La Finestra Digital, de la voluntat iconoclasta i feroçment revisionista de Grant Morrison, sens dubte un dels grans renovadors del comic-book nord-americà. A Morrison li interessan les variacions postmodernes dels personatges super-heroics de la seva infància i, alhora, el retorn als grans mites fundacionals. Per això, no sembla tenir-li cap por a una mort gloriosa, encara que es tracti d’un gran mite com ara Superman o Batman (i, com sol ser habitual en els còmics del gènere, encara menys a una més gloriosa resurrecció). Com el seu propi autor s’encarrega d’assenyalar, l’objectiu en Batman R.I.P. no era un altre que enfrontar al Senyor de la Nit amb la Nèmesi més destructiva que es pogués somiar; un concepte que Morrison va anomenar irònicament el “Doctor X”. El Doctor X és, en aquest cas, una societat secreta coneguda com El Guante Negro, que sembla guardar certa semblança estètica amb el Club Fuego Infernal, habitual adversari dels X-Men, o amb les societats satàniques com la del clàssic film de Terence Fisher La novia del diablo. De fet, la primera aparició d’aquests personatges rememora els plantejaments narratius de les millors pel·lícules de la productora britànica de cintes de terror Hammer; cosa que no ha d’estranyar-nos, si tenim en compte la passió de l’escocès per les cites extretes de la cultura popular.

Batman R.I.P. és un relat tan ambiciós com pugui ser-ho el ja clàssic Born Again de Frank Miller. La seva intenció no sembla ser una altra que la de sotmetre al personatge a una teràpia de xoc, per fer-lo renéixer, més complex i d’acord als nous temps. El seu mètode, paradoxalment, es basa a acceptar sense dubtar-ho el pes de la tradició acumulat en setanta anys d’història; entès més que, com un llast, com un veritable motor creatiu per re-dimensionar al personatge. Tot cap en la voraç imaginació de Morrison: des del Batman de Bob Kane i Bill Fingers al mític La broma asesina d’Alan Moore i Brian Bolland. Però sobretot, el moment culminant és, sens dubte, la reaparició del més que oblidat Batman de Zur-en-harr, un “bizarre” alter ego vingut del Planeta X que France Herron i Dick Sprang van crear en 1958. El Batman de Zur-en-harr és ara el subconscient de Bruce Wayne, que pren el control de la seva personalitat després d’un greu trauma que no pensem desvetllar, donant lloc a un dels moments més intensos i brillants del còmic recent nord-americà.

Ajudat pels llapis del magnífic Tony Daniel, a mig camí entre el to adult de Neal Adams i el Big Foot Style post Frank Miller –i amb portades del geni de l’hiperrealisme super-heroic Alex Ross–, Morrison lliura una vibrant saga, que absorbeix els grans moments de la història de Batman per crear alguna cosa completament nova. A més, l’edició espanyola ve acompanyada d’un pròleg de David Fernández, les biografies dels autors i un interessant sketchbook de Morrison i Daniel.