No puedes besar a quien quieras

2014-11-29

8Valoració

Ediciones La Cúpula ens ofereix, amb el bon gust i cura habituals, la possibilitat de gaudir d’aquesta excel·lent novel·la gràfica que ens porta a la Varsòvia de l’estalinisme. Combinant amb habilitat el relat sentimental amb el rerefons històric, les seves autores ens lliuren una bella crònica social i política que no s’haurien de perdre.

No puedes besar a quien quieras succeeix en una època i un país en els quals –com bé afirma Marzena Sowa, la seva guionista– “tot era sospitós”. Sota el gèlid mantell polític de l’estalinisme, el gest en aparença més mundà adquireix la sobreactuada aparença del desacatament o la subversió. Això és el que li succeeix al jove Viktor, un nen que, durant una avorrida projecció en el col·legi d’una pel·lícula a la major glòria de Joseph Stalin, comet la imprudència de robar-li un petó a una companya de classe. Aviat, aquest gest tan lleuger i innocent desencadena conseqüències absurdes: el nostre protagonista és sotmès a una sèrie d’interrogatoris que inevitablement apunten al pare, un escriptor que d’amagat compon una sèrie de poemes crítics amb el règim comunista, i també a una professora poc disposada a col·laborar amb aquests abusos de poder. Com bé afirma un dels seus companys de classe, en la Varsòvia de l’estalinisme tothom és potencialment sospitós: “podem pensar el que vulguem però no dir-ho”.

Aquesta commovedora novel·la gràfica és la suma dels esforços creatius de Sandrine Revel –una pintora, il·lustradora i autora de còmics francesa que ja havia cridat l’atenció amb l’enginyosa i emotiva sèrie Un drôle d’ange gardien, protagonitzada per un simpàtic diable que exerceix de particular “àngel de la guarda” d’un parell d’orfes– i Marzena Sowa, guionista de còmics d’origen polonès establerta a França, que sobretot ha destacat fins al moment amb la seva línia de novel·les gràfiques autobiogràfiques Marzi. En 2010, ambdues van decidir viatjar a Polònia amb l’objectiu que Sandrine conegués de primera mà el lloc on va créixer la seva amiga Marzena. El resultat va ser aquest esplèndid àlbum que, a partir d’una aparent anècdota ens ofereix un fresc de la vida quotidiana en el bloc comunista, marcada pels silencis imposats i la paranoia.

No puedes besar a quien quieras es gaudeix com un sòlid “melodrama” infantil amb tocs de comèdia, com un excel·lent retrat de costums que convoca davant els nostres ulls la Història amb majúscules a partir de les peripècies d’uns personatges quotidians. A això contribueix el “guió de ferro” de Sowa i les belles il·lustracions de Revel, nostàlgiques i deliciosament sentimentals. També mereix esmentar-se l’esplèndid ús del color, especialment impactant en una sèrie de tenebroses escenes nocturnes que ens recorden l’obscurantisme d’aquells temps. Però aquesta novel·la gràfica no és només un testimoniatge de temps pretèrits, teòricament ja superats. A les seves pàgines, bull una voluntat de denúncia marcada per una visió crítica davant les presumptes transformacions de la Varsòvia d’avui; un desencantament que segurament també podrem entendre molt bé en l’Espanya recentment despertada de la fantasia de la Transició. Com bé afirma Sowa en un interessant text que serveix d’opuscle a l’àlbum, “no podem construir la veritat sobre una mentida”.