John Constantine és un detectiu que es dedica a investigar casos sobrenaturals en els quals dimonis i éssers infernals hi estan involucrats.

Després de “Medium” i la recent “Grimm”, NBC torna a la càrrega sobrenatural amb “Constantine” aprofitant l’èxit de les adaptacions gràfiques. Dimonis, investigacions i protagonista irònic són els elements que es barregen en aquesta nova sèrie, que es suma a la llista d’adaptacions televisives de DC Comics.

Francament, d’entre les novetats que eren “Gotham”, “The Flash” i “Constantine”, l’última era la que tenia millor pinta i la del corredor escarlata la que en tenia pitjor. Però s’ha comprovat que un no es pot guiar per les primeres impressions que ofereixen els tràilers o les informacions prèvies a l’estrena. I així com “The Flash” ha resultat ser la millor, “Constantine” ha resultat estar en una eterna batalla amb Gotham per veure quina fa perdre abans l’interès a l’espectador.

Malauradament, no es pot dir res de “Constantine” a primera instància que cridi l’atenció: un home blanc heterosexual (encara que als còmics sigui bisexual) investiga un cas paranormal per capítol seguint un misteriós mapa. I, bàsicament, aquest és tot l’argument. En el pilot se’ns presenta a una noia amb la capacitat de comunicar-se amb el món dels morts (tot molt original, com es pot comprovar), que la seva única funció és la de deixar un mapa d’Estats Units (únic territori del planeta en el qual tenen lloc aquests fets paranormals) amb gotes de sang repartides pel document marcant punts on hi tindran lloc futurs casos. I John Constantine es dedica simplement a corroborar que, efectivament, el mapa té raó.
Principalment, s’ha de tenir en compte que les sèries procedimentals (un cas per capítol) són merament funcionals. És a dir, són útils per veure a les 22.30h de la nit amb el postre a la mà per acabar el dia investigant desinteressadament un cas de 40 minuts, sense l’expectativa de seguir la sèrie en qüestió eternament. I això últim les fa encara més fàcils de veure.

Constantine

Però aquest recurs narratiu està arribant a punts de sobreproducció i excusa argumental sobre utilitzada. I això fa que aquest tipus de sèries ja no despertin cap interès i perdin tota credibilitat possible. Jim Gordon, al pas que va a “Gotham”, deixarà a un futur Batman sense casos per investigar; les dosis de trama personal per capítol a “Elementary” són cada cop més petites i els casos escrits sense ganes ocupen massa espai en pantalla; i ara “Constantine” ens presenta encara més casos amb un plantejament inicial interessant però que sempre acaben amb conclusions penoses (servidor només pot parlar d’aquestes tres perquè són les úniques procedimentals que pot aguantar, amb molta voluntat, el seu cos).

Fins i tot les sit-coms s’han hagut de modernitzar. La hilarant “Parks and Recreation” és l’exemple més clar. A cada capítol de la sit-com per excel·lència “Friends”, hi havia una petita trama que començava i acabava, i que no feia avançar necessàriament les trames principals. És a dir, com una sit-com normal i corrent. Però el fet que aquesta sèrie ho fes tan bé i tingués tant èxit ja marcava que, en algun moment, s’hauria de reinventar el gènere. I la sèrie d’estil mockumentary protagonitzada per la magnífica Amy Poehler va decidir que aquesta seria la seva funció. No perd el mecanisme d’una petita trama que acaba i comença en el mateix episodi, però aquesta té una relació directa amb l’objectiu final de la protagonista. És a dir, si perds un capítol, al següent no sabràs com han arribat a aquell punt d’avenç.

Constantine

L’equivalent de “Friends” en sèries procedimentals seria “CSI:” (una de les sèries més llargues de la història) i, si es vol entrar més en detall, “The X-Files” seria l’equivalent quant a casos paranormals. Però això ens porta al punt de partida: si ja hi ha sèries de referència, per què no s’intenta renovar el gènere? S’entén que això no és un article d’opinió sobre el funcionament de la producció televisiva i que és un tema que podria donar per pàgines i pàgines. Però, certament, “Constantine” és tan poc original que provoca aquesta ràbia interna pròpia de l’estafa cultural. Almenys serveix per despertar alguna cosa, i no és precisament l’interès.

Per passar l’estona i veure una sèrie correcta però sense grans expectatives, que no busca la diferència ni la qualitat, sinó la similitud i l’excusa en un intent de salvació precoç, “Constantine” és la vostra sèrie. Si voleu bons fets paranormals i històries d’horror que us facin pensar, aneu a buscar “American Horror Story”, la sèrie més pròxima a la reinvenció del gènere que existeix actualment.



CONSTANTINE

Guionistes: David S. Goyer i Daniel Cerone
Director: John Badham, Neil Marshall i Nick Gomez
Intèrprets: Matt Ryan, Angélica Celaya, Charles Halford i Harold Perrineau
Productors executius: David S. Goyer, Mark Verheiden i Daniel Cerone
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 24 d’octubre de 2014
Cadena Emissió: NBC

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies