Krum (el crosta)
9Valoració

Després d’haver-se estrenat al Mercat de les Flors durant el Grec d’enguany, arriba al Lliure de Gràcia Krum (El Crosta) de la mà de Carme Portaceli, basat en el text de l’autor israelià (d’origen polac) Hanoch Levin, de qui, personalment, no coneixia res però que passo a posar a la meva llista de “busca tot el que hi hagi publicat”.

Krum (que vol dir crosta, en hebreu) és un antiheroi modern. O un superheroi de barri , si preferiu. L’obra comença quan Krum torna a casa després d’haver passat un temps a l’estranger, i torna tal i com va marxar: sense res. No ha fet res de bo mentre ha estat fora: no ha triomfat a cap feina, no s’ha casat, no ha tingut fills i no ha fet diners de cap mena. Ni tan sols porta regals pels seus.

Arriba al seu antic barri per descobrir que, allà, tampoc ha canviat res. Les vides petites i miserables sembla ser que no tenen alternativa ni possibilitat de canvi. Això en resum és el missatge que es desprèn de Krum, però qui esperi trobar-se una obra pessimista i avorrida, estarà molt equivocat.

En arribar al seu antic barri, Krum es transforma en observador (una mica apàtic) de la monotonia i la grisor de la vida que va deixar enrere en marxar. Sembla que res ni canvi ni es transforma, que la vida petita del seu barri només es mou en funció de naixements, casaments i funerals. Però totes les misèries, les amargors i també els petits moments de felicitat efímera que tenen lloc al barri són retratats amb un humor brutal, amb cinisme, sarcasme i exageració entre la caricatura i el cabaret que fan que una obra que podria resultar una mica descoratjadora, que podria semblar un lament existencialista, acabi sent tot un espectacle, on la vida, malgrat tot, guanya.

Poder riure (i amb ganes) d’aquesta situació que d’entrada no semblaria favorable a la comèdia, parla molt a favor de la direcció de Carme Portaceli, que a més ha tingut la sort de comptar amb un esplèndid repartiment coral que dóna vida als personatges extravagants, esperpèntics , perdedors i entranyables que va dibuixar Hanoch Levin al 1975 (sembla mentida el text soni totalment actual malgrat tenir més de quaranta anys a l’esquena).

Krum (El crosta) Teatre Lliure

Krum és Pere Arquillué, actor generós i gran a l’escenari (que pràcticament no abandona en cap moment i que sembla gaudir veritablement quan està d’observador de la feina dels seus companys) que interpreta al cínic irredempt, que malgrat tot encara té somnis i expectatives. El cor d’actors que envolta Krum és tot un espectacle: trobem l’Afligit, amic de Krum i hipocondríac extrem que compta amb la magnífica interpretació d’Oriol Guinart; la Txona (Lluïsa Castell), boja per ser estimada i lligar algú al seu costat, la Tuiti (Mònica López), l’única que ha aconseguit fugir del barri i tenir una vida una mica més “lluminosa”, encara que sigui al costat d’un “gañán” pervertit com en Bertoldo (Jordi Collet, un caramelet de personatge, oi?), l’Ansiosa (Gabriela Flores), l’eterna amant d’en Krum que li aguanta tot tipus d’infàmies (les dones són força més maltractades en aquesta obra de Levin…) mentre deixa que en Takhtikh (Joan Negrié) s’arrossegui per les engrunes del seu amor; la senyora Krum (Pepa López) que defensa son fill a capa i espasa malgrat cada vegada li costa més trobar arguments a favor seu; el Silenciós, que ho diu tot sense paraules (Jordi Brunet), el matrimoni gorrer (grans Carmen González i Albert Pérez).

La coreografia que dibuixa Portaceli amb els actors és fantàstica, dóna dinamisme i alhora unifica al grup, que es mou al ritme d’ella per l’escenari on diferents sofàs separen els espais i les microescenes entre personatges que tenen lloc davant de la presència còmplice dels altres.

Una obra que us sorprendrà, que us mantindrà amb un somriure estrany a la boca. Estrany perquè és un somriure cínic, dels que es fan per espantar les penes, l’amargor… Els personatges fan el que calgui per tal no de caure en la buidor més absoluta, en la solitud… i en el fons, per negre que ens ho pintin tot, Krum El Crosta acaba sent un cant a la vida. A la vida, senzillament i malgrat tot.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Hanoch Levin
Intèrprets: Pere Arquillué, Jordi Brunet, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Gabriela Flores, Carme González, Oriol Guinart, Mónica López, Pepa López, Joan Negrié i Albert Pérez Dolce.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies