El tiempo de los amantes
8Valoració

S’estrena un llargmetratge francès que explica la història de dos desconeguts. És “El tiempo de los amantes”, una comèdia romàntica de producció irlandesa i francobelga estrenada ja fa més d’un any a França. Els protagonistes són fantàstics i el sí del guió també, una història d’amor que no es queda en la superfície ni molt menys.

Alix és actriu i és introduïda, en el llargmetratge, representant una obra d’Ibsen a Calais, però ha de tornar a París per participar en una càsting. Doug és professor de literatura i viatja a Paris pel funeral d’una amistat En el tren d’anada les seves mirades xoquen i les seves paraules s’intercanvien. I es perden l’un de l’altre. No era part del pla de cap dels dos trobar-se. Tot i això ella està passant un moment difícil amb Antoine, la seva parella que no l’hi agafarà el telèfon per molt que ella truqui desesperadament. Ell d’altra banda simplement hi cau. No sabien que s’havien de trobar, però ho fan i assumeixen el que comporta, que pot semblar molt anecdòtic però conté gran poesia i alta humanitat quotidiana.

Jérôme Bonnell, director i guionista, dibuixa un recorregut altament emocional per al personatge d’Alix, l’actriu interpretada per una sensual i tant divertida com ultradramàtica Emmanuelle Devos. Ens parlen del retorn, del canvi, d’allò inesperat, de la família, del temps i sobretot d’amor. Dels millors moments: quan se separen, per suposadament no veure’s més, després d’haver-se conegut al llit però sense saber de la identitat de l’altre més que el físic i les paraules. Qüestiona molt sobre la vida i com la vius, sense anar a un transcendental per res del món. De fet, quan es concentra en els protagonistes és quan més interessant és, més que situacions externes que ocupen massa temps i imatge, les referències de família, etc. que està bé que surti perquè defineixen més a fons a Alix però s’hauria d’incloure amb menys durada.

El tiempo de los amantes

El millor moment còmic és l’inesperat fanal, tot i ser un gag de tota la vida. Li escau molt a aquesta comèdia romàntica. I és aquest tipus de situacions el que fa reconèixer en Bonnell la no transcendència dels personatges, la lleugeresa.

Gabriel Byrne està molt encertat junt amb Devos, i m’imagino que el triangle cinèfil que composen amb Bonnell és precisament per regalar-nos aquestes petites grans joies. Molt recomanable viure aquest temps d’amants.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies