Vampirella – La Finestra Digital

Vampirella

2014-11-15

8Valoració

Planeta DeAgostini continua exhumant el millor del catàleg de Warren amb la publicació en un imprescindible tom dedicat a les aventures de l’extraterrestre Vampirella dibuixades pel gran Pepe González. Vocació pulp, terror gòtic, S/F deliciosament camp i erotisme a dojo en una sèrie d’inoblidables històries que donen fe del talent del dibuixant barceloní i de guionistes de l’envergadura d’Archie Goodwin o Steve Englehart.

Inspirant-se en la tradició de la literatura gòtica, els relats pulp auto-conclusius de terror i ciència-ficció, les pel·lícules de la productora britànica Hammer i la seminal publicació dirigida per Bill Gaines Tales From The Crypt d’EC Comics, l’editor nord-americà Jim Warren va decidir crear una sèrie de revistes d’historietes amb suggestius noms com Creepy (1964), Eerie (1966) o Vampirella (1969). La seva intenció era la de poder oferir continguts més “adults” que els de els tradicionals comic-books juvenils, restringits per l’auto-censura de la famosa Comics Code Authorithy. A partir de 1970, les publicacions de Warren van unir el seu nom al de grans dibuixants espanyols com els barcelonins Josep Maria Beà o Pepe González. Va ser el sempre atent Josep Toutain, gerent de Selecciones Ilustradas, el que va tenir la feliç idea de proposar-li els serveis de la seva nòmina d’il·lustradors a Warren, qui quedaria gratament impressionat per la qualitat dels autors de l’agència catalana.

Toutain va descobrir casualment al talentós González en l’aparador d’una tenda de moda de Barcelona, on la mare del dibuixant, que treballava com a dependenta, havia penjat una il·lustració de Marilyn Monroe realitzada pel seu fill. Aviat, González es va incorporar com a dibuixant a preu fet de la companyia i també en revistes com la terrorífica S.O.S o la més underground Star; en tots aquestes tasques destacaria sobretot pel seu espectacular domini de la figura femenina (González va ser, d’alguna manera, el nostre particular Milo Manara), la seva brillant composició de pàgina i el seu domini de la tècnica de l’aiguada i el clarobscur. En 1971, Warren va requerir els seus serveis per succeir a Tom Sutton i Mike Royer en els dibuixos de la tercera de les revistes creades per la seva editorial. Com bé apunta l’especialista Antoni Guiral en el pròleg al magnífic tom dedicat a l’etapa del dibuixant a Vampirella publicada per Planeta DeAgostini, González “va respondre amb les quals, fins a aquest moment, eren les seves millors pàgines d’historieta”. A les seves mans, aquesta vampira “bona” vinguda del planeta Drakulón va lluir més sensual i provocadora que mai, en una sèrie d’historietes a mig camí entre el deliri pop i la més “sicalíptica” cinta de terror de la Hammer. Per les seves pàgines van desfilar el mateix Conde Drácula i els hereus del professor Abraham Van Helsing, a més d’altres inquietants criatures com el dimoni Skaar, la dona-llop Vivienne, diversos zombis, revenants de tota condició o la bruixa Sally Sue Carter, sobrenomenada “la dona de l’aigua”, en una sèrie d’imaginatius guions que extreien petroli de la imatgeria romàntica, cortesia d’escriptors de la talla de J. R. Cochran, Archie Goodwin (abans de dedicar-se per complet als superherois) o el gran Steve Englehart. Mereix la pena recuperar aquests excel·lents relats gòtics de terror en una magnífica edició que, a més, ens permet gaudir de la reproducció de les portades originals a tot color.