The skeleton twins
9Valoració

“The Skeleton Twins”, una nova recepta de cine independent americà que ja ve amb un premi sota el braç: el premi a Millor Guió del passat Sundance Film Fest. És una perla de film que retrata molt acuradament la humanitat en extrems de les diferents persones de la història que explica. És una comèdia dramàtica que aparentment pot semblar una més, ‘del montón’, però ja agradaria a la majoria de pel·lícules transmetre i explicar com ho fa aquesta.

És comèdia, és dramàtica i té obscuritat: una comèdia negre amb un dramatisme que no passa desapercebut. Són dos germans bessons que es troben al cap de deu anys sense veure’s. És casualitat (o no) que el dia que es provoca el retrobament, els dos han intentat treure’s la vida. Ell, Milo, anirà a viure amb la seva germana bessona, Maggie, i el seu marit. Primer serà estrany, llavors tornaran a redescobrir-se, com a individus i com a germans, no es suportaran i finalment la mort els tornarà a unir en la vida. Milo haurà descobert un amor passat però decidirà que no sigui futur, i de Maggie, que per Milo és més sensata que ell en un inici, sortirà una inseguretat enorme que posarà en joc fins el seu matrimoni.

El guió, amb premi ben merescut, de Craig Johnson, director i co-guionista, junt amb Mark Heyman (co-guionista), ens proposa un diàleg de la humanitat en un estat de crisis emocional personal a dues bandes envers el seu entorn. Mires amb perspectiva el teu passat, ets (o no) en el present, i vols mirar el futur però no l’acabes de veure. Una inestabilitat humana -i del dia a dia- portada cap a extrems que fan que el teu cervell connecti amb l’una, ara amb l’altra, de les situacions que conformen el film. Recau molt al nivell emocional, obvi, i per tant té moments de diversió màxima que fluctuen cap a les llàgrimes que fluctuen cap a passions i així va seguint la línia gens recte i que enganxa tant a l’espectador. Et sorprèn, tot i ja saber el que hi ha. És màgica.

The skeleton twins

Els que sí que són realment màgics són el parell de protagonistes, Kristen Wiig (Maggie) i Bill Hader (Milo). Impressionants. Són uns còmics de per sí, impecables (recomanació: mirar online els sketchs del programa americà SNL – Saturday Night Live). I l’aportació dramàtica d’ambdós combinat amb la seva comicitat, fa que dominin les paraules del guió magistralment. La versemblança i l’humor de la seva tragèdia et porten fins el final i més enllà. De fet, és la primera pel·lícula que co-protagonitzen i realment formen un duet molt llaminer. Els dos pertanyen més al món televisiu i ara caminen per fer-se el seu lloc al cinema. Tot i això, Kristen W. ja hi té un peu a dins ja que ja va estar nominada a l’Òscar pel Millor Guió per “Bridemaids” – 2011 en la que també es va guanyar molt bones crítiques com actriu (a part d’actriu, és guionista i productora, una bona competència de Tina Fey). Hader, d’altra banda, també ha estat en produccions cinematogràfiques com “Supersalidos” – 2007 o “Her” – 2013. La resta del cast, també molt potent, el conformen noms com Ty Burrell (“Modern Family”) o Luke Wilson (“Legally Blonde” – 2001).

No cal oblidar la banda sonora, que posa la guinda d’aquesta producció: la música del compositor Nathan Larson (“Boys Don’t Cry” – 1999). Acompanya fantàsticament tota l’acció i sense ella, la pel·lícula segurament perdria part d’aquesta màgia tant humana que transmet. Aquesta obra cinematogràfica no es pot deixar escapar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies