Los brillantes empeños
6Valoració

Com podem enfrontar-nos a la vida i a nosaltres mateixos quan estem al buit? Quines són les paraules adequades que ens porten a l’acció i al que volem ser? Segons el director i dramaturg Pablo Messiez, els clàssics tenen la resposta a aquestes preguntes.

Reviure l’herència d’autors del Segle d’Or és la medicina per guarir-nos contra la indiferència i el malestar profund de l’ànima. Així és com he entès jo la funció de Los Brillantes Empeños a Nave 73.

En un espai tancat, sense possibilitat de socialitzar, sense llum ni sol, viuen sis germans orfes amb noms que als amants del teatre ens resultaran familiars. Els ocupants d’aquest lloc cuidaran els uns dels altres amb l’ajuda de les paraules que els han deixat els seus pares, els nostres autors referents a Espanya.

He llegit diferents crítiques que adverteixen el risc i la visceralitat d’aquest espectacle. Els convido a fer la següent reflexió: Si vostès barregen a uns bons actors amb textos clàssics que encara avui mantenen la seva vigència, Creuen que estan realitzant un acte arriscat? Disculpin el meu atreviment però si a mi algú em diu alguna cosa com: “Pues veis que hay de amar a mar una letra solamente” pot ser que sigui molt barroca, però jo ja em miro amb altres ulls al remitent d’aquest missatge. Com ha de reaccionar el públic davant la solemnitat del teatre amb la degustació de versos de Calderón, Tirso o Lope? No acabem tots “estimant-nos” perquè els actors ja “s’estimaven” suficient entre ells.

El còctel de rimes clàssiques atrau imatges escèniques plenes de bellesa que Messiez interpreta de forma contemporània. Els versos de La venjança de Tamar són el pretext perfecte per confeccionar el moment més eròtic de la funció. Segurament, sent fidel a l’època, no s’hagués atrevit a ser tan explícit amb l’exaltació sexual dels seus personatges. Aquesta vegada, els sospirs entren dins la mètrica.

A escena: Carlota Gaviño: sensual, veraç i repetidora d’escenari, una convincent Rebeca Hernando, Javier Lara amb un monòleg final preciós, José Juan Rodríguez, Íñigo Rodriguez-Clar i Mikele Urroz.

S’agraeix aquest acte gairebé malenconiós però penso que l’escena madrilenya necessita una mica més de risc. Els recomano que vegin la connexió que es realitza entre les paraules d’ahir i les accions d’avui. Interessant posada però per res temerària.


Es pot veure a: Nave 73
Text: Pablo Messiez
Intèrprets: Carlota Gaviño, Rebeca Hernando, Javier Lara, José Juan Rodríguez, Íñigo Rodríguez-Claro, Mikele Urroz.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies