Es defineix com a director, autor i actor en aquest ordre. Però, sobretot, l’Aleix Fauró, se sent membre de La Virgueria. L’Aleix, juntament amb la Isis Martín, l’Oscar Llobet i la Marina Fita, crea una companyia que creu en un teatre compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació. Avui parlem amb ell i descobrim alguns detalls de la nova obra que estrenarà a la Sala Beckett del 7 al 30 de Novembre.

Com es crea aquesta fusió entre el Marc Artigau i La Virgueria? Quines diferències trobes en el procés de treball entre els textos propis com L’hivern al cos o els aliens com Paisaje sin casas de Pablo Ley?

El Marc i jo entrem en contacte en un moment que buscàvem textos de petit format. A tota la companyia ens van enamorar les seves paraules i, tot i que el projecte pel qual havíem començat a parlar no va sortir endavant, el Marc ens va proposar un text, llavors un esbós, la idea del qual era molt interessant. Allò a desembocat en Arbres, que no només és interessant sinó que a més és preciós.

Treballar amb un text propi sovint comporta està carregat dels prejudicis de l’autor, que ets tu mateix (en el nostre cas, la Isis Martín i jo). Has de fer un esforç per sortir de l’autor i passar a ser el dramaturg i el director de l’espectacle i carregar-te tot allò que creguis necessari. Amb Paisaje sin casas la cosa va ser molt diferent perquè és un text que em tenia enamorat des de fèia cinc anys i era acabat. L’únic que vam fer va ser trobar-li les imatges i la sonoritat i la resta va venir sol. Algun tall per aquí i algun altre per allà, però res més. El Pablo Ley va veure un muntatge acabat, no va participar dels assajos. en el cas del Marc la cosa està sent diferent, perquè hem estat en contacte constant en la creació del text i després en els assajos. Ha sorgit una dinàmica de treball molt maca i respectuosa que crec ha jugat molt a favor de l’espectacle.

La Virgueria es crea oficialment al 2009 i normalment estem acostumats a veure’t a tu i a la Isis Martín com a responsables dels muntatges, però hi ha un gran equip darrere…

Buf! Hi ha un equipàs, en nombre i en qualitat. Començant pels dos socis que falten i que carreguen el mateix pes que la Isis i jo: la Marina Fita i l’Oscar Llobet. Després hi ha una llarga llista de col•laboradors que acostumen a repetir en cada projecte. Per nosaltres ells també són La Virgueria, la diferència és que hi són quan hi ha un projecte concret, per la resta de feines (que no són poques) estem els quatre socis. No vull començar a dir noms perquè me’n deixaré algun i tots són o han estat fonamentals pel creixement de la companyia.

Arbres sembla que sigui un conte… Heu investigat o canviat la forma d’interpretar el text?

Crec que ens ha interpretat ell a nosaltres. Realment ha estat un repte meravellós aixecar aquest text del Marc. Com tu dius, és un conte, un conte molt especial ple de misteri. Ens hi hem acostat com sempre des del joc i la investigació a través d’improvisacions i exercicis de compenetració, però després ens ha obligat a un anàlisi diferent al que estem acostumats i a un procedir en assajos més pausat.

Aleix Fauró Arbres Sala Beckett

Per què el públic ha de veure Arbres?

Perquè és un conte captivador, que parla de l’ésser humà i ens retrata en molts sentits. Perquè és un thriller psicològic acollonant ple de capes que es van descobrint a mesura que avança l’obra i perquè hem canviat la fesonomia de la Beckett perquè tot espectador estigui el més a prop dels actors possible, fem grada a quatre bandes. A més veurem a un actor treballant amb els ulls tancats i una actriu que parla amb llenguatge de signes. I perquè és teatre ben fet.

Pel que tinc entès, La Virgueria acostuma a donar un missatge social a les seves funcions (El tractament desconegut de l’Esquizofrènia a Si avui és diumenge, demà és dijous; la dicotomia de la reinserció de presos a 180 graus de cel; o el tràfic d’armes a El pes del plom.) Arbres també vol donar algun senyal d’alerta a la nostra societat?

“T’has fixat que totes les ciutats estan plenes d’homes invisibles i de semàfors en vermell?” És una frase de l’obra que ens explica com estem envoltats de persones a les que no dediquem la més mínima atenció… Aquí està la reivindicació. Però més enllà d’això, l’ús de la paraula que fa el Marc, la seva poesia, és un cant a la bellesa i a l’art. Com deia el poeta, “La poesía es un arma cargada de futuro”

La Sala Beckett us ha tornat a obrir les portes des de que vareu estrenar El pes del plom el passat mes d’abril. Heu pensat en la disposició de l’espai escènic en els assajos?

Per suposat. Tenim la sort de disposar d’un local d’assaig i l’hem transformat tan com hem pogut perquè els actors s’acostumin a treballar a quatre bandes, que és com estarà el públic a la Beckett. Serà tota una experiència per nosaltres perquè no ho hem fet mai abans!

Al ser una de les companyies que comença a ocupar un lloc destacat en el circuit alternatiu barcelonès, com veus el futur de les sales i companyies petites a la ciutat condal?

Bé, no sé si ocupem cap lloc enlloc. El cert és que, si volem fer créixer el teatre a casa nostra només ho podem fer junts i amb consciència social. No parlo d’anar de manifestació cada dia, parlo de ser generosos i compartir coneixement, recursos. Parlo d’ajudar-nos i entendre que tots volem el mateix: sales plenes de persones que s’alimentin de la cultura. Les companyies de teatre, o moltes d’elles vaja, ens estem reunint per mirar de trobar tots els nostres punts en comú i per reivindicar el nostre lloc en el sector, posar-nos en valor i fer una distribució dels recursos basada en el sentit comú. Un exemple és la targeta T5 que hem elaborat amb les 5 companyies que estem en cartell d’octubre a desembre. Som 5 perquè érem les que estàvem en el moment que es va parlar. Avancem pas a pas, sense fer volar coloms. Doncs bé, aquesta targeta busca que les companyies ens passem el públic les unes a les altres, que ajudem a l’espectador a conèixer la programació que hi ha. D’aquesta manera, aquells que arribin a la funció d’Arbres amb la targeta, rebran un petit obsequi. El mateix ha passat amb els que han anat a veure La Pols (Arcàdia) o Delikatessen Concert i han donat la T5 a la taquilla i el que passarà amb els que vagin a veure Llarg dinar de Nadal (La Ruta 40) o Desdèmona (La Mandona).

Per últim, t’atreveixes a explicar-nos què és un arbre segons en Marc Artigau?

Hahahaha! Una persona molt alta que només et parlarà si li preguntes. Pregunta-li a ell…

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies