Timó d’Atenes
8Valoració

El Festival Shakespeare 2014 i La Brutal (productora/companyia impulsada per David Selvas junt amb Manrique) ens porta a la Biblioteca de Catalunya un Shakespeare molt poc explotat a les sales de teatre de Barcelona: Timó d’Atenes. Una proposta molt bona a tots nivells. Ens parlen de tot allò que envolta l’amistat i els diners i les relacions dins la societat.

Timó, el protagonista interpretat per Julio Manrique, és un dels centres de la vida social a la ciutat a la qual pertany. Té amistats de tota mena que no falten a cap de les seves nombroses i divertides festes. És generós i poderós fins que arriba el moment: una catastròfica administració dels seus béns el perjudica fins el punt d’agenollar-se davant d’un i cada un dels seus amics demanant ajuda, econòmica bàsicament. D’aquests, cap l’ajuda. La transformació de tot l’ambient succeeix. Diu odiar a tothom, no tan sols els més propers, sinó la societat sencera. L’espai amb el que conviu ara no s’acosta ni molt menys als luxes dels que havia estat envoltat. Tot és terra, brutícia, no té menjar ni aigua, i de sobte descobreix unes bosses carregades de bitllets i d’or. S’escampa la notícia i els seus ‘amics’ no tarden ni cinc minuts a visitar-lo. Timó doncs, ho va donant tot a qui es va presentant però abans els hi fa saber exactament què en pensa ell d’ells i de la societat on són immersos.

La proposta és potent. Sergi Pompermayer ha adaptat un text que està inacabat, que no té cap trama secundària on els personatges de cop i volta desapareixen i/o apareixen. Des del punt de vista de l’espectador, l’ha fet entenedora i agraïda de ser escoltada. És un text fantàstic que dispara en moltes direccions a aquell que l’escolta i el veu. Igualment el canvi d’espai (de Max Glaenzel) és molt bonic. Passar d’un ordre i netedat blanc fluorescent (que encara podria ser més estripat) a la merda més pura d’una abocador és meravellosament merdós. A nivell lumínic també hi té moments que se’t queda i se’t repeteix la composició escènica a la retina en mode .GIF, non stop, que t’enganxa.

Timó d'Atenes Biblioteca de Catalunya

La direcció de Selvas sobre l’espectacle i sobre els actors és acurada en quasi la totalitat de l’espectacle però hi ha moments que encara queden difosos o bé incrustats. En les interpretacions Marta Marco sorprèn positivament, de les millors feines en les que se l’ha vist.

Manrique també té una presència diferent, un diferent positiu. Molt sincers i vius, els dos. La resta de repartiment està correcte, tot i que Mireia Aixalà no acaba de tenir un pes vital sobre els escenaris, està molt al límit.

En un total, es pot dir que té bon inici, bona trama i bon final, però dura quasi dues hores sense pausa (amb això no vol dir que hi cal un descans) i en aquesta funció no es va sustentar del tot i va aparèixer l’avorriment. Es va fer llarg, però no ho és (de llarga) per explicar el que s’explica. De fet és molt interessant quan veus que les relacions ho són tot i la societat, a algú, el tracta d’una manera o altra. És un retrat molt ben portat d’una realitat existent i poc observada.


Es pot veure a: Biblioteca de Catalunta
Text: Sergi Pompermayer i David Selvas
Intèrprets: Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán, Fèlix Pons.


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies