Querencia
2Valoració

La història d’una parella desfeta és l’excusa per parlar de les pors personals, la soledat, l’ambició i les incapacitats emocionals d’uns personatges especialment histriònics. Querencia, text de Paco Zarzoso i direcció de Carles Sanjaime, ha arribat aquesta setmana a la cartellera avalada pels guardons a la interpretació d’ambdós intèrprets atorgats per l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians.

El concepte que titula el text ja avança una mica la història que es viurà a escena. La querencia simbolitza la tendència de l’home i de certs animals a tornar al lloc on s’han criat. Tornar a l’espai de sempre és el que fa la protagonista, una diva del teatre narcisista i egocèntrica interpretada per Verònica Andrés. El seu monòleg inicial ja mostra l’histrionisme i la tensió que mostrarà la protagonista en el seu duel, dialèctic fonamentalment, amb l’antagonista interpretat per Álvaro Báguena.

Una diva que torna a casa després de tres anys, quan va abandonar al seu home a causa de la nefasta crítica que aquest va escriure sobre la seva interpretació, és qui porta el timó. Interpretat l’abandonament com una traïció, la dona s’allunya als escenaris de mig món i ell, destrossat, abandona la crítica teatral per dedicar-se a la tauromàquia, afició heretada del seu pare. El context dóna peu a un batalla de paraules, adjectius i substantius entre els ex amants que no es cansen, en cap moment, de lidiar. Un incessant reguer de retrets que no permeten avançar i que no porten enlloc.

Sí a ells no, la seva guerra sí cansa a l’espectador. El seu cabreig resulta sobreactuat i els intèrprets, excel•lents en altres treballs (perquè ho són), no convencen: resulten agressius, excessius i difícils de creure. L’escenografia, de saló nord-americà amb barra de bar i tènue llum de biblioteca, també crea un clima agressiu que només s’aconsegueix trencar amb algun acudit, amb algun respir per fer descansar a l‘espectador.

Querencia La Seca Espai Brossa

En la meva opinió, com es construeix l’estructura de la història tampoc ajuda: la música que sona, el fill que no surt a escena, els silencis eterns… demanen una inflexió on l’espectador pugui assumir la quantitat d’informació vomitada entre els dos actors i cohesionar un nus i un desenllaç que no permeten res més que entendre què és la querencia. Tornar, a casa, on et sents millor.


Es pot veure a: La Seca Espai Brossa
Text: Paco Zarzoso
Intèrprets: Verònica Andrés i Álvaro Báguena


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies