El President
7Valoració

Ambició, odi, por i res més. Amb aquest leitmotiv constant se’ns apropa a la vida del president i la presidenta d’un país que automàticament hom pot identificar com a molt pròxim a qualsevol moment recent en la nostra memòria i en el nostre present. El TNC programa “El President” una obra escrita el 1975 pel novel•lista i dramaturg austríac Thomas Bernhard, dirigit per Carme Portaceli.

Una sàtira que dispara a matar, on la tragicomèdia del poder i les petites misèries de les altes esferes de la política creen uns personatges plens d’escletxes que ens permeten visualitzar el més pervers i el més ridícul de l’ésser humà.

Tot comença a la llar del President, on la Presidenta (Rosa Renom) es prepara per anar al funeral d’un coronel assassinat en un atemptat dirigit en principi cap al seu marit. En el mateix atemptat ha mort l’estimat gos de la Presidenta. A través d’allò grotesc en la paraula i el gest, la repetició de frases i d’una interpretació fantàstica per part de Rosa Renom, descobrim un personatge dictatorial, intransigent i dur, però amb una fragilitat insondable que és impossible amagar.

La por posa el President i la Presidenta en un lloc de gran vulnerabilitat, on vomitaran tot allò que pensen sense embuts. Senten por pels darrers actes de terrorisme al país per part dels anarquistes. El rumor que el seu propi fill és un afiliat i que vol aniquilar-los els situa en un lloc molt interessant per al seu desvetllament com a polítics i com a éssers humans.

Francesc Orella és el President i es revela de forma quasi paral•lela a com ho fa la Presidenta. Situat en una de les seves escapades a Estoril amb la seva amant vomita el seu deliri dictatorial amb fetor enòlic. Podem veure-li les entranyes tacades d’ambició i odi d’una forma directa i crua. L’espectacle, no obstant, decau en aquesta segona part, amb un Orella que fa molt bona feina però que no sacseja el públic tant com ho ha fet abans la seva partenaire Renom.

El President TNC

El repartiment de secundaris (Daniela Feixa, Montse Pérez, Josep Julien, Josep Costa i Sergi Misas) acompanyen quasi mutejats els dos protagonistes, mereixent menció especial Montse Pérez per la seva interpretació de la criada de la presidenta.

El treball de l’espai és tímid i sobretot en la segona part poc explotat. El treball del so és interessant, fixat en la repetició que ja insinua el text de Bernhard, ajudant a elaborar pauses i trencaments en la continuïtat del discurs dels personatges.

Un text molt intens, poètic i musical que transporta l’espectador del macrocosmos de la vida presidencial al microcosmos de l’individu. Una Rosa Renom que omple l’escena, acompanyada d’una fantàsticament expressiva Montse Pérez, establint un duet immillorable en les primeres escenes. Una posada en escena molt interessant pel treball actoral i la direcció d’actors. Un Bernhard fet carn.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies