Mi relación con la comida
9Valoració

Interpretar un text de l’Angélica Lidell i no ser l’Angélica Lidell és un risc i un acte de valentia. Els qui hagin pogut gaudir de la dramaturga, directora, actriu i/o performer, hauran observat un estil molt personal que és preferible no imitar perquè que en el cos d’altres intèrprets “chirriaría”.

Els dimarts de novembre trobem a una agosarada Esperanza Pedreño al Teatro Galileo que no només convenç sinó que emociona i incomoda al seu públic. L’actriu que té el domini de la funció ho fa amb un text suggerent: “Mi relación con la comida”, premi SGAE en 2004 i que no té res a veure amb trastorns alimentaris.

Contínuament, es reincideix en que els principis de la protagonista d’aquest relat no li permeten el luxe de menjar en un lloc amb gent d’una alta classe social mentre ella parla de la seva obra. Aquest leitmotiv desencadena en un monòleg que barreja idees Marxistes contra el capitalisme i axiomes de Plató de com ha de ser el teatre.

En aquesta funció preocupa la ignorància davant la fam i la decadència de la cultura fins a arribar a l’esnobisme. A una persona culta -segons la funció- no li intranquil•litza la necessitat de menjar, li obsessionen els sentiments i parla i debat sobre ells perquè és el que realment li interessa. Es desocupa de si la nostra protagonista ha hagut de conviure durant set anys amb escarabats o de les ferides que hagi pogut patir la seva àvia enmig d’un treball de ramaderia imprescindible per a la supervivència de la seva família.

Aquest discurs transcendeix afirmant que la misèria és el genocidi permès o qüestionant-se quina part li dedica l’estat a l’amor. Acaba amb conclusions semblants a si l’estat és, o hauria de ser, l’equivalent a l’art. Desgavellat? Pot semblar-ho però la Lidell i la Pedreño ens guanyen el pols a riallades.

Teatro Galileo Mi relación con la comida

Es troben nombrosos elements d’atrezzo en escena carregats de significat. Però, per descomptat, haig d’esmentar el vestit que porta l’actriu. La ductilitat d’aquest permet que ella ens traslladi a diferents escenaris sense grans escenografies, simplement amb la seva col•locació.

Penso que aquest espectacle és imprescindible per a la situació en la qual es troba Espanya i que és capaç d’arribar a un públic poc fidel amb el teatre. Els de l’àmbit de la cultura ens hem avergonyit de nosaltres mateixos amb les declaracions del passat dimarts però les persones que procedeixin d’altres gremis també podran sentir-se involucrats amb la hipocresia que es denuncia a escena.

En realitat, que adverteixin que el que s’ha de fer és esquerdar el ventre del món amb la força del la fam per saciar pudors, acaba tocant a sabaters i a comediants.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies