Durant una tempesta provocada per un accelerador de partícules, Barry Allen rep l’impacte d’un llamp i cau en coma durant nou mesos. Quan es desperta, descobreix que ha desenvolupat uns poders desconeguts abans per la ciència.

Després de l’èxit d’”Arrow”, els creadors de la sèrie sobre l’arquer emmascarat van decidir anar més lluny i estirar el fil d’aquest succés. Així doncs, van començar a escriure “The Flash”, una sèrie sobre el velocista més famós del món del còmic.

Tot i que oficialment compta com a spin-off d’”Arrow”, Barry Allen només apareix en tres capítols i com a presentació per a la futura sèrie. A l’estil de CSI:, s’explica una història que té lloc al mateix univers però, certament, “The Flash” s’aguanta per si sola, sense necessitat de pertànyer a cap franquícia televisiva.

Després de les primeres temporades d’”Arrow” i “Agents Of S.H.I.E.L.D.”, la creació de noves sèries sobre superherois no auguraven un futur televisiu gaire esperançador. I quan va aparèixer el primer tràiler de “The Flash” es van reafirmar les sospites. Però el 7 d’Octubre es va estrenar el pilot. I va deixar una sorprenentment positiva marca. Entretinguda, divertida, emotiva i misteriosa. “The Flash” era tot a la vegada.

Sincerament, els efectes especials són penosos. Però això ja és propi de “The CW”, on s’entesten en produir sèries on es necessiten efectes especials sense voler gastar en ells. En aquest sentit, doncs, no s’allunya tant de la versió de 1990 (i com a dada interessant, l’actor John Wesley Shipp, protagonista de l’original, interpreta aquí al pare de Barry Allen).

Al contrari de “Gotham”, “The Flash” no té por de treure vilans reals de DC Comics. Un exemple d’això és Multiplex, l’assassí que podia clonar-se a l’instant, qui suposadament apareixerà a la futura “Suicide Squad” de David Ayer. I sempre fent referències a futurs i majors dolents del món de Flash. Perquè, això sí, Greg Berlanti, Andrew Kreisberg i Geoff Johns són únics plantejant easter eggs i en cada capítol els fans poden apreciar, com a mínim, cinc referències als còmics o a futurs esdeveniments ja coneguts pels lectors.

The Flash

“The Flash” sempre s’ha caracteritzat per ser un personatge didàctic a la part que entretingut, on la ciència juga un gran paper. El seu objectiu inicial era que els lectors coneguessin les lleis de la fisica per tal d’imaginar com sobrepassar-les. Tot i així, des que el Marvel Cinematic Universe va començar, molts nous fans de l’editorial s’han queixat de la falta d’explicació científica que hi ha a les creacions audiovisuals de DC Entertainment comparativament.

Sembla que el públic no està gaire familiaritzat amb els anomenats “metahumans” de DC Comics, és a dir, éssers amb poders sobrehumans. I així com amb X-Men el tema científic es soluciona ràpid amb l’excusa de la mutació, amb “The Flash”, DC Entertainment ha tornat als mals hàbits de donar explicacions pseudocientífiques que no s’aguanten per enlloc.

Com ja van fer amb la poc duradora “Birds Of Prey”, s’exposen justificacions biològiques als poders dels metahumans tan exagerades, i a la vegada tan poc raonades, que treuen credibilitat als casos que ha d’investigar el protagonista. Així doncs, per exemple, es cau en la falsa lògica de “si estava treballant amb material per avançar en el camp de la clonació durant la tempesta, el seu poder serà el de clonar-se”, seguida d’una exposició molecular extremament enrevessada, amb l’objectiu que el públic s’ho cregui a conseqüència de no entendre res.

Deixant de banda les excuses tècniques que combinen tan irònica i perfectament amb els efectes especials, “The Flash” és realment bona. Les actuacions dels actors principals sorprenen molt positivament, sobretot la del protagonista, Grant Gustin. El secundari de “Glee” no semblava la millor opció per interpretar a tan llegendari personatge, però realment sap donar-li aquest toc d’innocència, perseverança i valentia pròpies d’un Barry Allen inicial, en la seva vintena, que no només està aprenent de la vida cívica, sinó que també de la vida superheroica. Esperem que el nou Flash cinematogràfic, Ezra Miller, també sorprengui tan positivament.

The Flash

Les actuacions secundàries, com normalment passa amb aquest tipus de sèries, deixen molt a desitjar i estan en sincronia amb els elements restants de baixa qualitat de la sèrie. Per sort, tant la trama principal com les secundàries donen molt de si i ofereixen misteri i aventures de manera prou satisfactòria.

En conclusió, “The Flash” és una sèrie que mereix que es deixin de banda els components de baix pressupost per tal de gaudir dels seus personatges i les seves aventures. I és segur que, després d’un visionat, es voldrà seguir veient cada setmana com córrer el Velocista Escarlata.



THE FLASH

Creador: Greg Berlanti, Andrew Kreisberg i Geoff Johns
Guionistes: Greg Berlanti, Gardner Fox, Grainne Godfree, Geoff Johns, Andrew Kreisberg, Harry Lampert, Alison Schapker i Kai Wu
Directors: David Nutter, Nick Copus, Jesse Warn i Glen Winter
Intèrprets: Grant Gustin, Candice Patton, Danielle Panabaker
Productors executius: Greg Berlanti, Andrew Kreisberg, David Nutter i Sarah Schechter
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 7 d’octubre de 2014
Cadena Emissió: The CW

Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies