Música estrident, deu actors en escena semi despullats, una directora que es posa en joc i il•lumina i dirigeix en viu l’escena, un espai desolador ple de terra que es transforma en la pols que som i en el qual ens convertirem. Així és l’inici de Hambret o, potser, el final.
Nave 73 és un lloc valent per atrevir-se a programar una funció de tal envergadura. Cada vegada em convenç més l’oferta d’aquesta sala alternativa que amb prou feines compta amb dos anys de vida. Del 3 al 6 de Novembre ens sorprèn amb el treball de la Companyia Laboratori Teatre. Multicultural, arriscat, experimental i sentit des de l’ànima. Com diu la directora del projecte, Jessica Walker, “No busco la projecció de l’actor sobre l’escenari, busco la seva ànima. Només així podré veure la seva bellesa”.
Espectadors, es preguntaran quin és l’argument o la raó de ser d’aquesta funció i jo no sabré contestar-los amb una afirmació rotunda. M’ha semblat que Hambret parla de la foscor del cor, de no respondre a les nostres pulsions encara percebent que estan presents en el nostre sentir. A diferència del clàssic Hamlet, aquí la bogeria és deguda a la no llibertat que desemboca en el gana d’amor podrit fins a ser substituït per l’ambició de derrotar a l’altre.
No es creguin que totes aquestes conclusions les diuen en to malenconiós. La proposta que ofereixen els actors és animal, visceral, esquinçadora…Bastant allunyada del naturalisme. Per entendre’ns, Artaud estaria orgullós de veure aquest muntatge.
Els abrics de pell que tapen als intèrprets són utilitzats com a fuets responsables de la sonoritat estrepitosa de la funció. El que s’ensenya al públic està molt cuidat. Veuran una única combinació de colors: la pell dels actors i la negror dels seus vestits. La llum evoca un aire cinematogràfic per acotar la zona en la qual s’ha d’estar atent.
Fixin-se en l’artificialitat de molts dels moviments escènics. Es troben en un lloc lluny del tangible. Aquest espai és un lloc de bogeria que intenta trobar la llum obeint a la veu dels seus cors. Però tal com diu una actriu, “què esperen d’aquesta funció? Això no és una funció és una defunció”.
Al cap i a la fi, tots tenim una mica d’aquests Hamlet, Ofelia, Claudio o Gertrudis. Si algú no se sent identificat amb la rèplica amb la qual conclouré, que no vagi a veure aquesta funció. En cas contrari, corri cap a Nave 73.
“El meu cor desitja el que no té i quan arriba a tenir-ho es mor de por.”
Es pot veure a: Nave 73
Text: Compañía Laboratorio Teatro
Intèrprets: David Bocian, Julieta Dentone, Mario González Aragón, Karla Ontiveros, Ángela F.
Palacios, Ana Planes, Julia Rabadán, Roser Vallvé, Patrick Martino, Camilo Zaffora
Envía una resposta