"Buscant l'Alaska" de John Green
7Valoració

Però estic segur que existeix, i tinc lesperança que sigui bonic. Així acaba Buscant lAlaska, la primera publicació de John Green (EUA, 2005) recentment traduïda al català.

Començar una crítica parlant del final del llibre és igual de poc convencional com els personatges de la novel·la que ens ocupa. En Miles, Butzo per als amics, és un adolescent que sorprèn per la seva maduresa i viu obsessionat per les últimes paraules. I és que quan pensem en literatura juvenil estem habituats a personatges més aviat plans i previsibles que no tenen res a veure amb la narrativa de Green.

Al Miles, l’acompanyen el Coronel (el líder i encarregat dels sobrenoms, que va de dur però també s’encarrega dels tocs d’humor i d’ajudar en Butzo), l’Alaska (la contradicció personificada que dóna títol a la novel·la), en Takumi (l’amic lleial que queda en segon pla) i la Lara (la noia).

John Green, cansat de la condescendència amb la que sovint es tracta als lectors adolescents, creu en la seva capacitat de crítica i aposta per allunyar-se dels prototips juvenils. S’aventura a posar-se a la pell d’un jove desorientat que ens explica en primera persona com és afrontar aquest mar de dubtes. I aconsegueix trencar els esquemes.

Hi ha llibres que sonen bé, i Buscant lAlaska és un d’ells. Funcionaria a la perfecció amb una banda sonora de cantautor anglès amb la veu trencada, d’aquells que passen béperòque s’allunyen de l’estil comercial amb lletres i melodies que et remouen per dins. Igual que el relat de Green: lleuger però contundent.

Es tracta d’una novel·la per a adolescents però apta per a adults. Intel·ligent a estones però sense oblidar el públic a qui va dirigida, amb un llenguatge planer, un ritme àgil i una trama que, a estones, pot arribar a ser massa evident.

El punt fort: està escrita al més pur estil John Green. Amb tocs d’humor, diàlegs àcids, un llenguatge molt descriptiu i comparacions fora del normal. Malgrat s’allunya dels relats que busquen deixar una ensenyança final, el que se sobreentén entre línies és una de les seves millors virtuts. I és que Green, en boca del protagonista, deixa anar un reguitzell de reflexions i preguntes retòriques que, sense prendre protagonisme a la història, aconsegueixen calar fons en el lector.

El punt feble: si quan vas al cinema a veure una pel·lícula de Woody Allen surts creient que o bébeus poc o bé els actors de la pel·lícula massa, després de llegir Buscant lAlaska et sents poc fumador donades les exagerades quantitats de fum que desprèn. I és que pràcticament cada escena comença o acaba amb un cigarret entre els llavis.

A la vegada, però, podem valorar-ho positivament donat que Green no creu en la censura. Fuig dels contes moralistes que intenten adoctrinar els adolescents per tractar-los com als adults que ja comencen a ser. No hi falten, doncs, ni alcohol, ni tabac, ni pornografia, ni cruesa. Tot i així, el descobriment personal és el puntal del llibre, sense que tampoc hi faltin els elements essencials de tota novel·la adolescent: amics i enemics, malifetes, professors pesats, exàmens i molts embolics.

Els protagonistes són nois i noies cultes (llegeixen des de Rabelais fins a García Márquez o Melville), atrevits però, sobretot, molt humans. Es tracta, doncs, de personatges elaborats que van més enllàde l’estereotip de l’estudiant aplicat, la noia guapa i l’amic “gamberro”. John Green desafia els estereotips un cop més, posant sobre la taula la possibilitat d’un jove estudiós i innocent, que és alhora curiós i capaçde desafiar l’autoritat, entre moltes altres coses.

L’argument de la novel·la es centra en el procés d’autodescobriment del Miles, que encarna un jove “nerd”perdut enmig del laberint de la vida. Mancat d’emocions s’inicia en la vida social al traslladar-se a Culver Creek, un internat on es capbussaràde cop en l’adolescència amb tots els dubtes, pors i desenganys que aixòcomporta.

Buscant lAlaskaés un llibre fàcil però no tan fàcil. Es llegeix ràpid (341 pàgines) i enganxa, sobretot a partir de la segona part. Però també té molts cops amagats: aborda el tema de les religions, es pregunta per la vida després de la mort, es qüestiona, es planteja, redescobreix…i ho fa sempre des d’aquest punt de vista juvenil però gens immadur.


Editorial: Fanbooks
ISBN: 978-84-15745-75-4
Pàgines: 352
Preu: 14,90€

L’americà John Michael Green, nascut a Indianàpolis ara fa 37 anys, ja s’ha convertit en un autor més que reconegut entre el públic juvenil d’arreu del món. Va començar a guanyar popularitat entre els adolescents arran del canal de Youtube que comparteix amb el seu germà, Hank Green, anomenat VlogBrohers. Buscant l’Alaska, publicat el 2005, va ser el seu primer llibre, inspirat en la seva adolescència i amb el qual va guanyar el premi Printz el 2006. Recentment, ha debutat amb l’adaptació de la novel•la No està escrit a les estrelles als cinemes, la seva sisena obra de ficció per al públic adolescent. Green ha format part del top de les 100 persones més influents del món el 2014 segons la revista Time i ja està treballant en nous arguments.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies