[REC] 4: Apocalipsis

2014-10-31

3.5Valoració

El 2007 Jaume Balagueró i Paco Plaza iniciaven la saga més rentable del terror nostrat amb dos pilars bàsics: zombies i filmació d’imatges dins de la imatge filmada. Ara set anys després vivim en una realitat inundada de morts vivents, walkers o retornats al cine, a la tele, a còmics i llibres i una es pregunta sobre la necessitat de seguir insistint en la mateixa línia que ja mostra signes més que evidents d’esgotament.

Així arribem a aquest 2014 amb Balagueró, ara sense Plaza, recuperant el personatge de Ángela Vidal (Manuela Velasco) després de perdre-la de vista a la més divertida i desacomplexada tercera entrega de la saga. Després d’haver passat hores en un edifici de Barcelona ple d’infectats pel virus, ara Vidal és portada a un vaixell per mantenir-la en quarantena. Allà coincidirà amb membres de l’equip d’èlit que la va treure del pis de l’Eixample, una dona supervivent del casament de la tercera entrega i tot el personal del vaixell, que inclou des de tripulants, cuiner i l’imprescindible informàtic friki, a un grup de metges que intenta localitzar l’origen del virus experimentant amb micos. Com és de suposar, un incident al vaixell tornarà a desfermar la malaltia, el caos i la mort.

En resum, més zombies, més sang i pústules, més ensurts i poca cosa més. El canvi d’escenari dóna per poques novetats, perquè de fet la foscor i la claustrofòbia del vaixell atrotinat d’aquesta quarta entrega tampoc és massa diferent respecte a un bloc de pisos antic de Barcelona. I el recurs del footage es substitueix aquí per l’ús de grabacions i càmeres que controlen els avenços dels confinats a alta mar. Balagueró segueix usant còmodament una cosa i altra però sense aconseguir tapar les macances que afecten aquesta “[REC] 4: Apocalipsis“.

Mancances que passen sobretot per una forma -valgui la redundància- horrorosa de filmar els moments d’acció amb un rodatge i muntatge atropellat i confús que s’acompanyen d’exagerades pujades de volum en la música i el so per fer empassar per la força els ensurts a l’espectador.

Tampoc han millorat gaire pel camí les qualitats actorals, amb unes interpretacions de baix nivell on amb prou feines destaca una Manuela Velasco convincent quan no es passa de frenada sobreactuant en els seus atacs d’histèria.

Allunyada de l’humor de la seva predecessora, “[REC] 4“, tot i comptades notes d’humor, es vol prendre’s massa seriosament i no ho aconsegueix amb els recursos a l’abast.

Aquest, suposadament, serà ja l’últim capítol de la saga, i esperem que així sigui perquè deixa la sensació en tot moment de total esgotament de la fórmula i d’haver estat rodada quasi amb desgana i afany d’estirar un xiclet que ja no dóna per més. Clar que Milla Jovovich també fa filmar al seu dia un “Apocalipsis” de la seva saga Resident Evil i al darrera ens han caigut quatre entregues més.

En definitiva, recomanada amb prou feines pels fans de les anteriors [REC] a qui no els importi veure més del mateix i posar per fi el punt i final a la saga aprofitant les dates de Halloweens i Castanyades.