Estación espacial Deseo

2014-10-30

7Valoració

Ralf König torna a la càrrega amb dos dels seus personatges més estimats pels seus fans, Konrad i Paul, dels que ja feia onze anys que no en sabíem res. En aquesta ocasió els embolica en una aventura amb tocs de ciència-“fricció”: “Estación Espacial Desio”, que ve a ser una adaptació lliure de l’obra de Tennessee Williams “Un tramvia anomenat Desig”, encara que ningú ho diria.

Per a qui no conegui a l“entranyable” parelleta, comentar-vos que és una d’aquestes parelles composta per pols oposats, amb les seves diferències reconciliables, i gelosia zero, que malgrat tot resulta difícil d’imaginar-te’ls l’un sense l’altre. Konrad és tranquil, li agrada la música clàssica i la formalitat, i Paul és un amant de la festa, busca el sexe fàcil i desprèn una energia pròpia d’un adolescent. Encara que per entendre i connectar amb Konrad i Paul millor recórrer al catàleg de La Cúpula, que porta editant l’obra de König des dels seus inicis.

En “Estación Espacial Deseo” la trama es diversifica, igual que els seus personatges. En aquesta ocasió Konrad i Paul viuen odissees en paral·lel. D’una banda Paul està bastant embolicat escrivint una novel·la en la que un parell d’astronautes i una diva/androide molt curiosa, viatgen a Mart a la recerca de testosterona, molt necessària en un 2021 en el que als homes no se’ls aixeca per falta d’ella. Una mica de ciència-ficció i molt de dispersió sexual. Coneixent a Paul no podia ser d’una altra forma, sobretot considerant que no li ha quedat més remei (la seva mare s’ha encarregat que així sigui) que compaginar les seves tasques d’escriptura amb les de fer companyia a la seva germana Edeltraut, embarassadísima del Marlon Brando d’aquesta història, el polonès i polvàs Marek, aquest home amb pel al pit (i al cul) que té cardíac a Paul. I no només li afecta de cintura cap avall sinó també en la seva novel·la, que es desvia mica en mica cap a rumbs ben tibants. Mentrestant, Konrad haurà de veure-se-les no només amb un dels seus alumnes de piano, que s’ha enamorat d’ell, sinó també amb la mare del jovenet, molt ficada en el seu paper de casamentera.

Una història hilarant, esquitxada de sexe desinhibit i repleta d’aquestes converses sense pels a la llengua sobre temes tan quotidians com tabús (si és que encara en queden d’aquests). Una història que malgrat relegar a Konrad a un clar segon pla, es tanca magistralment amb un suma i segueix en la relació de tots dos. No és la millor història per endinsar-se en l’univers de Kornad i Paul, però té moments d’allò més divertits, sobretot els que comparteix Paul amb la seva germana, o la seva mare, dos personatges de traca amb els que val la pena gastar-ne unes riallades.

Encara que una mica més light que en ocasions anteriors, els dibuixos de König no escatimen en grandesa, sobretot a l’hora de pinzellar aquests paquets engruixats marca de la casa. Les seves caricaturesques vinyetes continuen tan fresques com sempre, amb aquesta expressivitat que moltes vegades, tan sols amb un gest, ens ho diu tot. Si encara no us heu apropat a algun dels seus còmics, ja esteu tardant. Que l’etiqueta de còmic gai no us tiri enrere.