El juez
6Valoració

Passada la dècada dels 90, les històries de trama judicial sense gaires complicacions i els drames familiars sense tampoc massa complexitat són més material de sèries de televisió i de sobretaules de cap de setmana en format TVmovie. De tant en quan, però, encara en segueixen aterrant algunes al cinema i si volen destacar una mica per sobre d’aquest nou espai natural que ara ocupen, més els val comptar amb algun as a la màniga, com en aquest cas, dos grans actors als papers principals.

A “El Juez”, Robert Downey Jr. interpreta a Hank Palmer, un brillant advocat que es guanya bé la vida com a defensor de l’escòria rica de la societat, a punt de divorciar-se i amb una filla a qui no ha prestat tota l’atenció que mereixia. Durant un dels seus judicis rep la noticia de la mort de la seva mare i això l’obliga a tornar al poble on va créixer i del que sempre s’ha volgut mantenir allunyat. Allà es retrobarà amb els seus germans (Vincent D’Onofrio i Jeremy Strong), la seva exnòvia (Vera Farmiga) i sobretot amb el seu pare (Robert Duvall), el jutge local Joseph Palmer. La intenció de Hank és passar l’enterrament i tornar ràpidament a la seva vida a la ciutat, però quan el seu pare es detingut, es veurà obligat aquedar-se per exercir com el seu advocat defensor a la vegada que s’enfronta als fantasmes del seu passat.

Robert Downey Jr. i Robert Duvall a "El juez"

David Dobkin (‘El cambiazo’, ‘Fred Clause’, ‘De boda en boda’) es posa aquí més seriós per escriure i dirigir una pel.lícula que no pretén en cap moment marcar un abans i un després dels thrillers judicials ni dels drames familiars; simplement realitzar un film correcte amb elements senzills.

De fet, “El Juez” es mou per terrenys sempre coneguts i molt vistos, sense aportar cap sorpresa en el seu desenvolupament. I si funciona és per una direcció correcta que no pretén anar més enllà, l’ajuda de Janusz Kaminski a càrrec de la fotografía, un plantejament molt honest, natural i sincer, i dos actorassos als papers principals que tampoc deixen de fer allò que ja sabem que se’ls dóna bé: Robert Downey Jr. de tipus cínic i socarró que sembla de volta de tot fins que connecta amb la seva part sensible, i Robert Duvall d’home sec i dur que també acaba traient el seu petit cor a la llum.

Amb aquestes cartes, “El Juez” passa prou bé en el seu llarg metratge de 140 minuts i configura una proposta que no es convertirà ni molt menys en el drama judicial de la vostra vida, ni en el conflicte familiar més punyent que hagueu vist, però que pot ser una opció prou lloable com per aprofitar la Festa del Cine d’aquesta setmana.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies